dilluns, 19 d’octubre del 2015

El Pont dels Estretets

La passada setmana (15/10/2015) van començar la neteja i   delimitació de l'entorn de les restes del pont.

Després de molt de temps, ha començat la primera intervenció dels treballs de neteja, delimitació de l'entorn i la protecció de les estructures conservades de les restes dels pont. Una vegada finalitzats els treballs, serà imprescindible consolidar els elements constructius.

  • Cal vetllar per tots aquells elements que presenten un estat de conservació deficients.
  • Cal garantir la seguretat global del pont, evitant despreniment de materials i que poden afectar a tercers.
  • Cal preveure de manera periòdica, tasques de manteniment dels elements constructius i així com la neteja i control del creixement de la vegetació (Aplicacions de tractaments preventius), atès l'àmbit on s'emplaça.
  • Cal millorar l'accessibilitat al pont, ajudarà a facilitar qualsevol intervenció, així com a la seva visita com a recurs turístic o pedagògic del poble.

Sembla ser que els treballs s'estan fent amb bona sintonia, i fruit d'aquests  podem veure  que de baix la malea ens ha sortit el què podria ser l'arrencada d'altre(s)s arc(s), alhora que també s'ha desviat més avall l'aigüera que anava directe al pont, així com la preservació dels arbres autòctons de la zona.

Encoratgem als consistoris d'Alcanar i Vinaròs a que continuen amb la bona feina, i puguin molt aviat fer una declaració d'aquest bé patrimonial com a Bé Cultural d’Interès Local. (BCIL)


   

   

   

dissabte, 3 d’octubre del 2015

Terres de Cruïlla. Sortida 14. Alcanar 10.10.15

Del Camí dels Montes al jaciment Ibèric de Sant Jaume-Mas d’en Serrà. Sortida de Terres de Cruïlla.



L’objectiu de l’activitat es conèixer els paratges naturals de la serra del Montsià així com diferents elements etnogràfics habituals: de pedra seca, tals com barraques, cocons,  povets, coves, pous o forns de rajoles…

Alcanar. 10 d’Octubre de 2015, dissabte

9 h- 9.30 h Centre Cívic

Durada segment 1: 1’45h mínim.
Durada segment 2: 1’45h mínim.

Cal portar aliment, beguda, roba i sabates còmodes per caminar. S’aconsellen pantalons llargs per evitar cap punxada. Proporcionarem un entrepà i beguda als assistents, fins que se n’acaben les existències. Per tindre’n una referència, us agrairíem que us hi inscriviu fent servir el formulari d’inscripció ja que necessitem un control d'assistents per temes de logística i assegurança. Us recordem que és una activitat gratuïta.

En funció del desenvolupament de la sortida, del timming i de l’estat físic i/o anímic dels participants, contemplem la sortida fins al Pla del Racó d’en Való, a la meitat del trajecte (segment 1), i tornar fins als cotxes. La totalitat del trajecte quedarà a voluntat del què decideixi el grup. A continuació hi teniu les mesures de la totalitat del trajecte circular:

  • Durada mínima: 3h 30min.
  • Guany d’altitud: 399 m
  • Distància 7,76 km
  • Altura màxima: 338 m 

Segment 1.

Del mas de la Revertera a la barraca del Sabateret


Sortirem d’Alcanar cap al camí dels Montes on començarà la nostra descoberta, entre forns de calç, barraques, rajolars i coves, arribarem a les Moles de Bossa on podrem divisar el Mas de Mulet i tota la magnífica panoràmica de la serra. Torçarem cap a la dreta en busca de la mar, la Roca Roja allà dalt ens guiarà cap a la barraca del Sabateret. 
Barraca del Sabateret
Barraca del Sabateret. Foto: J.V. Balada

Segment 1.

Del racó de'n Való als Santjaumes

Enfilant cap al racó dels Mangotxos, descobrirem un racó que ens evocarà la vida que hi hagué, entre povets i font de l’Espatllut, allà al fons ja podem veure la mar, passarem per un petit bosc on hi ha el Povet de Badoc i baixarem per la serra del Fandango fins arribar al poblat Ibèric Sant Jaume-Mas d’en Serra. Des d’allí enfilarem la baixada final per recórrer ja pel pla fins als cotxes, entre una pedrera i restes morisques.

Jaciment de Sant Jaume Mas d'en Serrà

Preguem als participants que us hi inscrigueu per tal d'evitar problemes de logística o d'avituallament, Podeu fer-ho directament per internet a l'enllaç següent, o als formularis que trobareu a l'Ajuntament, a les biblioteques municipals o directament contactant amb natros via xarxes socials o a lorafal@gmail.com

 Butlleta d'inscripció 


dimecres, 23 de setembre del 2015

De la Mar al mas de Mata-redona

Sortida Terres de Cruïlla i CCEF

El passat diumenge 20 de setembre vam portar a terme la sortida número 12 del calendari de Terres de Cruïlla del 2015.

Aquesta vegada l'objectiu era la descoberta de la serra del Montsià de la mà del Club Centre Excursionista la Foradada, de Sant Carles de la Ràpita.

El punt de trobada va ser al Parc de Garbí, a la platja. Punt de partida per simbolitzar la pujada des del mar fins a dalt a la serra. Un cop tot reunits ens vam traslladar amb vehicles fins al Cocó de Jordi: punt d'inici de la marxa, que resseguint el PR-C 83 i remuntant el barranc de la Font, ens va portar fins a la Cova i Font del Llop. Des d'allí vam acabar el primer tram de pujada fins a la Font del Burgar, un bon lloc per reposar una estona i parlar sobre les diferents tipologies de fonts que trobem a la serra, així com de la importància que van tenir en altres temps per a abastir d'aigua a la gent dels masos propers, Mata-redona o Balaguer al Pla de Gallos, i als ramats de bous i cabres que eren molt habituals, fins a la segona meitat del segle passat.
           
Foto de família dels participants de la sortida a la font del Burgar            

També vam aprofitar per visitar els forns de calç de la Font de Burgar. L’indret ens parla d’un dels antics oficis que desenvolupaven al monte, el dels calciners.

La cuita de la pedra calcària, es feia sobretot els mesos d’estiu, quan no hi havia molta feina al camp, i acompanyava la baixa humitat, i durava uns 10 o 15 dies. Els forns s’ubicaven en terrenys inclinats per afavorir la seva construcció i sempre prop de llocs on abundés la matèria primera, la pedra calcària i el combustible per fer les cuites: la rama seca i prima, i la “malea” per alimentar el foc. De mutu acord la rama més gruixuda era per als carboners.

El mestre calciner controlava la cuita: s’havia de mantenir una temperatura d'entre 800 i 1000 graus per aconseguir que el carbonat de calci de la pedra es transformés en òxid de calci, més conegut com  calç viva. Aquest procés es podia seguir per la coloració de la fum que desprenia el forn, al principi molt fosca fins a esdevenir blanca, senyal que la fornada estava enllestida.

Al costat dels forns es poden apreciar les restes del que suposem devia ser una petita construcció per aixoplugar els calciners.

La utilitat de la calç era bàsicament la construcció, barrejada amb argila o arena, i per arrebossar i emblanquinar parets. També s’emprava per a la impermeabilització de cisternes, com a desinfectant o per ensulfatar els conreus contra les plagues.
                             

Forn de calç, segons dibuix de Miquel Fullana al Diccionari de l’Art i dels Oficis de la Construcció.

Vam seguir remuntant el barranc, resseguint les marques del GR 92 fins al Fondet. Una petita esplanada on vam agafar una sendera que en un moment ens portà al Font de les Fontanelles, un petit enclavament al mig del barranc que recull les aigües subterrànies més superficials, protegit per una barraca de pedra en sec. Aquesta font la vam trobar seca, després de les fortes calors de l’estiu.

                           

Font de les Fontanelles (Pep Badia)

A partir d’aquí vam optar per pujar a la Foradada, ja que molta gent, de fora de la nostra comarca, encara no coneixia l’indret. El fantàstic dia que ens va acompanyar ens va permetre gaudir  d’una panoràmica excepcional de tota la badia dels Alfacs i la Punta de la Banya, serres de Godall, els Ports, i més lluny la Serra de les Veles, Cardó i el Boix, Montsant...
                           

La Foradada (Pep Badia)

Als peus de la Foradada, cap a mestral, vam poder contemplar les restes del Mas de Mata-redona. Un dels masos més importants de la serra, que juntament amb els de Comú, Mulet, Rosalea, Gaspara i tants altres, van ser la primera meitat del segle XX, petits nuclis on es practicava una economia de subsistència, basada en el conreu de la terra: cereals, horta i fruiters i en la cura dels ramats de cabres, ovelles i bous, que els permetia viure dignament. Els excedents els baixaven als pobles més propers: Amposta, La Ràpita, Alcanar, Freginals o Ulldecona, on eren venuts o bescanviats per productes de primera necessitat. L’any 1956, l’any de la “gelada”, va suposar el definitiu abandonament de tots els masos.
                  

Dibuix renderitzat en 3D. Albert González

Vam reprendre la tornada, baixant el PR-C 83, per la Rueda, fins al punt de partida.
  
Una agradable passejada que ens va permetre descobrir l’interessant llegat patrimonial: històric, etnològic i natural, que hi ha dispers per tota la serra del Montsià.

Pep Badia.





dijous, 10 de setembre del 2015

El verger de la mestra Gual, lo rogle preferit de Maria del Mar Subirats Barrera


Maria del Mar, Mar, és una canareva coneguda i estimada per molts. Nascuda el febrer de 1975, és llicenciada en Història per la URV i Llicenciada en Documentació per la UOC. Actualment treballa com a Tècnic auxiliar de biblioteca a la biblioteca Trinitari Fabregat d’Alcanar.
Viu a Alcanar i ens confessa que li apassiona molt viatjar i també llegir.

A la Maria del Mar li pareix curiosa la paraula “Astregina” i ens aconsella... “Fa molts anys que els vaig llegir però em van agradar especialment Un adéu a les armes d’Ernest Hemingway i Confieso que he vivido autobiografia de Pablo Neruda. Us diria més llibres encara...” perquè en té un bon repertori, us ho podem assegurar. 

Mar creu que mai s’hauria de perdre l’ofici de Bibliotecària / bibliotecari
“Aquest any 2015 ha estat nombrat per la Generalitat de Catalunya any de les Biblioteques per commemorar el centenari del pla de biblioteques iniciat per la Mancomunitat de Catalunya.

Des d’aquelles primeres passes de la xarxa de biblioteques públiques iniciades al 1914 han canviat moltíssimes coses, els edificis, els gustos, les costums, els rols, la distribució geogràfica dels equipaments culturals, el públic, el concepte de biblioteca, els serveis que s’ofereixen, les tecnologies que s’utilitzen, però en essència, la bibliotecària o bibliotecari continua sent la persona que assesora els lectors i investigadors, que preserva el fons documental, que difon cultura i patrimoni, que dinamitza activitats i que serveix de pont entre el món de la cultura més erudita i tots aquells que s’atreveixen a creuar la porta de qualsevol biblioteca que val a dir que cada cop són més.
  
Així ens descriu el seu rogle:

“El meu rogle preferit d’Alcanar és el Verger de la Mestra Gual.
 És la vista que tinc des del taulell de la biblioteca que ocupo habitualment i
m’encanta, m’agrada l’accès, el lloc, el nom, la vista, la llum de primera hora, ...
Crec que és un lloc que combina patrimoni històric i modernitat amb una elegància inusual.
M’agrada especialment el contrast del nostre campanar de pedra amb les parets blanques d’aquest pati interior que cobra vida en comptades ocasions i que considero que té un potencial que cal aprofitar.”

divendres, 31 de juliol del 2015

Excursió a la cova de N'Arques a Rossell

Interior de la cova
Itinerari 7
EXCURSIÓ A LA COVA DE N´ARQUES.
Rossell, 5 d’agost de 2015, dimecres  
8.30 h. Plaça de l´Ajuntament.
La distància aproximada són 4 km, de dificultat: Mitjana.
Cal portar esmorzar,beguda,barret,equip de muntanya i llanterna.
L’objectiu és conéixer la Cova de N’Arques, el rius Requena i Cervol, a més del Molí Manc de Canet lo Roig.


Cova de n'Arques
Marxem en cotxe fins al camí dels Molins, després baixarem a peu a la cova de N´Arques. És una cova amb una boca d’entrada molt xicoteta i dins es fa més gran. No tenim referències històriques, però es tracta d’una cova d’una formació geològica ben curiosa. Tot seguit baixarem fins la desembocadura del riu Requena al riu Cervol i, finalment, remuntarem el Cervol i farem una visita al Molí Manc de Canet lo Roig.

dijous, 30 de juliol del 2015

Entrevista al programa especial d'Alcanar a Ràdio SER Ebre



Aquesta emissora de ràdio, amb seu a Tortosa, ha oferit una setmana dedicada al municipi d'ALCANAR.



Us deixem l'entrevista realitzada a l'ASSOCIACIÓ CULTURAL I VEÏNAL LO RAFAL

Moltes gràcies, Sílvia Tejedor !!

Exposició sobre el patrimoni de la serra de Montsià al Barri Castell


El Grup de Catalogació Los Taulons de Sant Rafael i el Castell us convidem a visitar l'exposició  cedida per l'Associació cultural LO RAFAL d'Alcanar, amb un quasi exhaustiu inventari fotogràfic de fonts, cocós, pous, forns de calç, casetes i masos.

Els autors són Pep Badia i Francesc Subirats, Joaquín Valls i Xavi Queralt.  


 BARRI CASTELL: 1 i 2 d'agost de 19 hrs a 21 hrs. 

dijous, 23 de juliol del 2015

Itineraris per les Terres de Cruïlla mes d'agost










1.      Rossell . 5 d’agost, dimecres. 8.30 h. Plaça de l´Ajuntament.
Excursió a la Cova de n’Arques.
Grup d’Estudis 750 Aniversari i Centre Excursionista L’Esquetxe.

2.      Mas de Barberans. 6 d’agost, dijous. 16.30 h. Zona dels Restaurants.
Les finques ramaderes a Lloret.
Centre d’Estudis Lo Lliscó.

3.      La Sénia. 26 d'agost, dimecres. 18.30 h  Davant de l' hipòdrom Pla de Roquillo. Paisatges i arquitectures de la plana.
Centre d’Estudis Seniencs.

4.      Ulldecona.  29 d’agost, dissabte. 9 h. Davant de l’Estació.
Excursió al mas de Mulet.
Centre d’Estudis d’Ulldecona.

divendres, 3 de juliol del 2015

Recorregut històric per la vila de Sant Jordi del Maestrat



Dia 4 de juliol de 2015
Hora de trobada i lloc del poble. 10’30 h. A la plaça de l’Església de Sant Jordi.
Especificitats: No presenta cap dificultat i durarà dues hores. Portar una ampolleta d’aigua per si fa calor.
Objectiu : Descobrir els llocs històrics del nucli urbà (temples vell i actual, fossar vell, plaça major, cases antigues,....), visitar una casa senyorial, el vell molí d’oli de Tite i el taller del boter.

Descripció: Sortirem de la plaça de l’església on ens hem trobat, visitarem el temple parroquial del segle XVIII,  veurem el fossar vell i el temple medieval, descobrirem la història de la plaça major i visitarem la casa pairal del Racó, el molí d’oli tradicional de Tite i el taller de botes d’Abelardo.

Campanar del temple parroquial del segle XVIII.

Escolteu l'entrevista de Radio Ulldecona a Joan Ferreres, president de l'Associació de Jordiencs Absents, organitzadors de l'itinerari.

dilluns, 15 de juny del 2015

Lo Rogle de Joaquim Fibla Valls

Joaquim, Ximet per a amics i coneguts, és nascut el dia 11 de Juliol del 81. Actualment exerceix com advocat. És soci i fundador del despatx Fibla Advocats, amb seu a Alcanar i Tarragona. La feina li permet residir majoritàriament al poble. Malgrat haver estat uns anys fora per estudiar i treballar la vinculació amb els origens és molt forta i ha acabat tornant a casa.


Com a aficions a Joaquim li agrada anar a veure “los bous”, tradició que creu que s’ha de defensar. Li agrada compartir sopar i companyia amb els amics. Amant de la bona música, compagina la seua feina amb el Rotary Club de Tarragona (organització dedicada a fomentar l’ajuda humanitària i la pau) de la que n’és actualment el secretari.
A Ximet li pareix curiosa la paraula “pollegana”, l’arada tradicional canareva de la qual en guarda una que era del seu avi al magatzem del prat.
Joaquim ens recorda a Francesc Macià. L’escull perquè és com un “De Gaulle” a la catalana. M’agraden les persones que malgrat les dificultats i les derrotes es tornen a aixecar i amb perseverança compleixen els seus somnis i els de molts altres. Actualment s’esta llegint una biografia de Pep Guardiola i ens aconsella llegir “Els pilars de la terra” de Ken Follet
Joaquim creu que l’ofici de sastre no s’hauria de perdre mai. Aquell professional que es dedicava a entallar i reparar “els tratjes” masculins de forma personalitzada, a mida.

Així ens descriu el seu rogle preferit d’Alcanar:
El meu rogle preferit és “la font dels vells”, al camí de la Fanecada, font que ara ja no raja. Quan era menut, recordo de tarda, els “iaios” asseguts als dos banquets que hi havia just al costat a font. Si era hivern amb boina, descansant desprès de caminar una estona, i si era estiu, amb barret de palla, prenent la fresca. Els Xiquets que anàvem amb bici per allí, paràvem a beure un moment, i enseguida tornàvem a agafar la bicicleta. La font donava vida. Ara hi passo per davant, i em poso trist en veure l’estat d’abandonament en que es troba. No veig cap iaio assegut als banquets, ni cap xiquet amb bicicleta o a peu que pare a beure. Aquella font no funciona, resta abandonada pels temps. Les fonts, que encarnen l’aprofitament de l’aigua, i especialment a un poble com Alcanar, que es distingeix per haver sabut aprofitar-la per al cultiu dels cítrics, no es pot permetre deixar degradar una part tant important del seu patrimoni urbà, emblemàtica per a moltes generacions del poble.

dimarts, 12 de maig del 2015

Itineraris per les Terres de Cruïlla: Cervera del Maestrat



Visita interpretada al Molí de l’Oli, 

casc antic, 

ermita de Sant Sebastià i Castell


Cervera del Maestrat, 16 de maig de 2015


10 h. Al Molí de l’Oli, Ctra. Benicarló-Sant Mateu (CV-135), junt a la Rambla Cervera. Es pot accedir des de Benicarló o Sant Jordi (est). En cas d’accés per l’oest (Sant Mateu o La Jana), cal creuar Cervera en direcció a Benicarló.
Cal aparcar a l’esplanada que hi ha passat el pont i el Molí (50 m.). A mà dreta, en cas de pujar.
Duració aproximada: 3’30 h. La dificultat és baixa. S’accedirà, passejant, des dels peus de la població fins al cim del Castell.

-Organitzen: 
Associació cultural pro-restauració Ermita de sant Sebastià

Molí de l'Oli
Visitarem el Molí de l’Oli (centre d’interpretació de l’Oli, inactiu), on es podrà conèixer el procés d’elaboració de l’oli, les característiques d’un molí del període preindustrial, i gaudir del giny del segle XVII. A més d’apreciar els exteriors del casalici fortalesa annexe.. 

Ermita de sant Sebastià
Continuarem la ruta pel casc antic de Cervera des de la Plaça Fàbriques. Farem un repàs als orígens de la població, l’evolució urbanística, els principals edificis i construccions, la toponímia urbana i els diversos elements iconogràfics i simbòlics. Finalment, accedirem a l’antiga llotja medieval (actualment ermita de sant Sebastià) i acabarem el recorregut urbà visitant les restes del Castell.

Castell de Cervera del Maestrat

dimarts, 28 d’abril del 2015

Lo Rafal a les I Jornades Intercomarcals d'Investigadors de la Guerra Civil Espanyola, a Vinaròs

El passat 18/04/15 l'Associació Cultural Lo Rafal va participar de les primeres Jornades Intercomarcals d'Investigadors de la Guerra Civil Espanyola, organitzat per el Centre de Documentació de la Guerra Civil Espanyola (CDGCE) i la Fundació Caixa Vinaròs. 

Lo Rafal a les 1r Jornades Intercomarcals d'Investigadors de la Guerra Civil Espanyola a Vinaròs
Aquesta trobada va estar tot un èxit pel que fa a informació i participació. Totes les ponències i comunicacions foren d'un nivell altíssim amb un clar missatge d'investigació i difusió de tot allò que fa referència a la Guerra Civil Espanyola. des de diferents vessants que s'hi relacionen: des de les fortificacions d'Alcanar o Vinaròs, les batalles i escaramusses de la Batalla de Llevant a Alcalà de Xivert, la memòria dels bombardejos de Vinaròs o Castelló, la memòria oral d'una època a Càlig, els consells de guerra o les desventures de ciutadans falduts o pescadors i barques rapitencs en arribades les tropes feixistes a la primavera del 38, fins a arribar a la historiografia de les publicacions satíriques que ambdós bàndols enfrontats feien servir o tenien de referència.
Així doncs, diferents comunicacions amb investigadors arribats d'arreu de les localitats veïnes de les Terres de Cruïlla. Importantíssima també en fou la veu de la professora i investigadora americana, afincada entre Alburquerque (EUA) i Càlig, na Marta E. Heard, que recull la memòria oral d'aquells temps covulsos a l'obra Salir del silencio, las voces de Cálig.

Tot seguit podeu fer una ullada al contingut dels treballs exposats per si són del vostre interès:

·        Estudi de les fortificacions en la Costa de Vinaròs a càrrec de Xavier Forner Tur. (CDGCE)
·        Ser fumador va costar-li la vida a càrrec de Francisco Itarte, del centre d’Estudis d’Ulldecona
·        Vinaròs, objectiu estratègic a càrrec de Vicent Querol (CDGCE)
·        Inici de la batalla de Llevant a càrrec de J. V. Moya d’Alcalà (Centre Estudis del Mestrat)
·        Algú ha perdut la raó? a càrrec de Jesús Maestro, guionista de cine. CDGCE).
·       Memòria de les víctimes dels bombardejos a Castelló a càrrec de Maribel Peris (GRMHC)
·        Orígens i formació de l’Institut Elemental de Benicarló 1934-1938 a càrrec de Francisco Mezquita (GRMHC)
·        La Mar de la Ràpita a la guerra civil espanyola a càrrec de Josep Pitarch de l’Institut d’Estudis Rapitencs
·        Consell de guerra per negar-se a sortir a pescar a càrrec de Francisco Carles de l’Institut d’Estudis Rapitencs.
·        Els Internacionals jutjats a Vinaròs a càrrec d’Anna Martí Centellas i Francisco Cabrera.
·        Les Veus de Càlig ( sortir d’un silenci ) a càrrec de Marta E. Heard prof. de la University of Alburquerque EUA (CDGCE)
·        El Valdezafán, un Ferrocarril estratègic a càrrec de Jaume Escudé i Monfort (Centre Estudis Batalla de l’Ebre)
·        Les fortificacions i la guerra civil a Alcanar a càrrec de Francesc Subirats (Associació cultural “Lo Rafal” d’Alcanar).
·        Presentació del grup de recreació històrica de l’Exèrcit de l’Ebre a càrrec de Joan Queralt Tàpies.
·        La Traca: la sàtira ofegada en sang a càrrec d’Antoni Arnau, responsable del CDGCE de la Fundació Caixa Vinaròs 

Una inusual passió creada pels propis ponents per captar l'atenció de tots els assistents que a la fi de cada exposició esclatava en una implicada ovació, la jornada va acabar amb un clar missatge col.laboratiu d'intercanvi de coneixements per part  de totes les associacions i investigadors. El responsable de CDGCE, Antoni Arnau, va tancar l'acte encoratjar-nos per a properes trobades trianuals o bianuals amb un caire associatiu.
Comunicació de Lo Rafal a Vinaròs
Presentació de la comunicació de Lo Rafal pel que fa a les fortificacions de guerra a Alcanar

Fruit d'aquesta col.laboració L'Associació Cultural "LoRafal" hem aconseguit dos interessantíssims documents de vídeo de l'arribada de les tropes Nacionals a Alcanar i a Sant Carles de la Ràpita.




Amb dels intercanvis d'informaicó, esperem en els propers mesos poder avançar en els aspectes de la Guerra i la postguerra que tinguin a veure amb Alcanar o amb canareus.
  

diumenge, 29 de març del 2015

Lo Rafal participa a la jornada 'Exportem Cultura', de Deltebre

La necessitat de treballar en xarxa, tant a nivell local com territorial, és una de les conclusions, a les quals es va arribar en la tercera edició de la jornada ‘Exportem Cultura’ que organitzava l’Ajuntament de Deltebre a l’Hotel Rull del municipi.

La trobada es va desenvolupar al voltant de dues taules d’experiències. La primera estava centrada en el paper dels centres d’estudis com a dinamtzadors culturals de cada municipi i territori. Hi van intervenir representants dels centres d’estudis de la Sénia i Tirant lo Rall de Deltebre, a més de les associacions culturals Lo Rafal d’Alcanar i Soldevila de Campredó, junt a l’activista cultural de la Fatarella, Ramon Gironés.Entre els principals valors que aporten aquestes entitats es va destacar “el manteniment de la identitat del poble”.

El segon debat girà a l’entorn dels equipaments culturals ebrencs, amb la presència dels responsables del Consorci del Museu de les Terres de l’Ebre, el centre d’art Lo Pati, el Museu de la Pauma de Mas de Barberans, el COMEBE i la Biblioteca de Deltebre. Enmig d’una interessant tertúlia es va recalcar la importància de les bibliotques públiques, com a centres difusors de la cultura, i la idea que “un equipament cultural no és només un edifici, sinó que al darrere hi ha un equip humà que el dinamitza”. A la valoració global es va indicar que “tots el municipis del Montsià tenen algun centre d’interpretació o museu obert, la qual cosa no passa en les altres tres comarques ebrenques”. També es va insistir en que “hi ha d’haver més participació de la gent del territori en aquests equipaments”.


El director territorial del Departament de Cultura de la Generalitat, Ferran Bladé, manifestà “la capacitat d’autocrítica de les entitats i gestors culturals, la qual cosa ha de servir per millorar el treball de dinamització social i recerca que s’està fent”. 

dissabte, 14 de març del 2015

Exposició de fotos de la Serra de Montsià a Ulldecona

Tot resseguint la itinerància de l'exposició de fotos de la Serra de Montsià, que vam endegar a Alcanar el maig de 2014 com a part de les activitats de commemoració dels 25 anys de Lo Rafal, durant la propera setmana, entre el 19 i el 22 de març de 2015, us oferim la possibilitat què en pugueu gaudir, aquesta vegada a Ulldecona, a la Casa de Cultura.


Després d'haver passat per Alcanar, La Ràpita i Amposta, apropem aquesta exposició digital i interactiva al públic d'Ulldecona, en tant que la Serra de Montsià forma part del seu "passeig per la història".

Els què us hi vulgueu apropar, descobrireu un ampli catàleg d'elements patrimonials de gran interès històric, antropològic o paisatgístic, repartits en 3 àmbits d'exposició. Disposareu, també, d'un visor de Google Earth (per satèl·lit) per tal que pugeu interaccionar amb el mapa i poder descobrir indrets o fotos que no formen part del corpus fotogràfic de l'exposició, però sí del catàleg general.
A més a més, cada dia us oferirem un capítol de l'audiovisual sobre la Serra de Montsià, produït des de La Ràpita per M&A Produccions i el president de l'Agrupació Excursionista La Foradada i gran coneixedor de la muntanya: Joan Moisés.

Cal agrair, en primer lloc, l'aportació i la feina feta per tal de confeccionar aquest catàleg de Pep Badia, de qui són la majoria de fotos, i Francesc Subirats, Joaquin Valls i Xavier Queralt.
En segon lloc, agraïm la col·laboració de les entitas d'Ulldecona: Escola Ramon y Cajal, Ajuntament i Regidoria de Turisme i Centre d'Estudis. I el suport de l'Institut Ramon Muntaner, CREARE Gabinet Psicològic, SenseCorrer.cat i la Biblioteca Pública Trinitari Fabregat d'Alcanar.

                     

dissabte, 14 de febrer del 2015

Restes de la Guerra Civil. Niu de metralladores de la Cieneta

Gairebé arribant a Sant Carles de la Ràpita hi trobem una platja amb tot d'encant, que el nostre col·laborador Agustí Bel ens bateja com la platja dels Tontos.


La platja dels Tontos

Si no ho coneixíeu, a una de les puntes rocalloses hi ha un niu de metralladores que formava part del conjunt defensiu del nostre litoral. Aquest niu de metralladores enllaçava segurament amb el fortí que hi ha una mica més al sud, i amb la resta d'estructures defensives de més al nord, ja al terme de La Ràpita, i que avui dia es creuen desaparegudes a causa de la urbanització del litoral rapitenc.

Niu de metralladores solitari

Enguany, ha estat grata la sorpresa del descobriment d'un dels probables túnels d'evacuació d'aquell niu de metralladores, que ha sortit a la llum després que se n'hagi desbrossat la zona. Esperem ara poder-ho documentar i incloure-ho dins del pla de protecció que vam endegar fa uns anys.

Niu de metralladores, al fons, i riba per on suposadament hi passava el túnel d'evacuació. En queda el dubte de si anava per sota o sobre la figuera que hi ha en primer pla.
Detall del túnel d'evacuació amb els pilars de formigó, aparegut en netejar-se la zona.