Entrevista a Ràdio Ulldecona i TVU sobre la presentació del
vídeo dels 25 anys de Lo Rafal.
dissabte, 24 de gener del 2015
dimecres, 14 de gener del 2015
La plaça Lluís Companys Lo Rogle preferit de Xavier Forcadell i Esteller
Xavier, Xavi per als amics, és un canareu que s’ha
esforçat molt per a tindre un llarg i complet currículum. Actualment és el
Coordinador General de la Diputació de Barcelona, ciutat on hi resideix
habitualment. També treballa de professor associat al Departament de Dret Públic
de la Universitat Rovira i Virgili.
És doctorand en dret per la Universitat
Autònoma de Barcelona, i, funcionari d’administració local amb habilitació de
caràcter estatal com a secretari d’entrada i secretari-interventor. Ha cursat
diversos màsters i postgraus relacionats amb la gestió pública, el dret local i
l’urbanístic i és també advocat de l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Tarragona.
Xavi ha estat sempre vinculat al poble, participant en diverses entitats socials, culturals i esportives. Li agrada “llegir, caminar, ajudar a casa en l’ofici de la pagesia...”.
Xavi ha estat sempre vinculat al poble, participant en diverses entitats socials, culturals i esportives. Li agrada “llegir, caminar, ajudar a casa en l’ofici de la pagesia...”.
Nascut a Alcanar el 14 de desembre de 1980, ens
aconsella seguir al “President Enric Prat de la Riba (1870-1917), anomenat al
seu temps com "el seny ordenador de Catalunya”. Un polític i un jurista amb
altura de mires, clau en la nostra història nacional. Un home d’estat, que es va
proposar la construcció del país modern que tenia al cap, i en molt bona part ho
va aconseguir, sense gaires recursos econòmics però amb molt talent. La
Catalunya d’avui li és enormement deutora”.
A Xavi li pareix curiosa la paraula “Aixumara” i creu que l’ofici de pagès no s’hauria de perdre mai: “Alguns tenen interès en aconseguir implícitament una crisi sistemàtica de la pagesia que si mai es culmina ens donarem compte massa tard de l’immens error. Crec i estimo la pagesia. A ella, i a l’esforç dels meus pares exercint-la, els hi dec moltes coses de la meua vida”.
Així ens descriu el seu rogle:
“El meu rogle preferit és l’actual Plaça Lluís Companys i el seu entorn més immediat. Allí hi he passat molts anys de la meua vida. A la primera infantesa, i de la ma de mon germà, quan era encara el camp de futbol municipal. Després, a l’adolescència, quan va passar a ser un parc amb una gran plaça on hi fèiem cap la gent de l’entorn, allí vaig conrear moltes amistats en un ambient molt sa, molt de poble. Recordo molt el pavelló multi usos vell. Després ja al pavelló poliesportiu de nova construcció, on hi he passat manta hores jugant a bàdminton i fent esport en general. A més, l’entorn del parc, era el camí que seguia diàriament per anar primer a les escoles noves i després a l’institut. D’aquest rogle, per la proximitat també a la meua estimada Carretera Nova, en recordo els millors anys d’infantesa i d’adolescència. Encara avui quan hi passo evoco multitud d’imatges viscudes”.
A Xavi li pareix curiosa la paraula “Aixumara” i creu que l’ofici de pagès no s’hauria de perdre mai: “Alguns tenen interès en aconseguir implícitament una crisi sistemàtica de la pagesia que si mai es culmina ens donarem compte massa tard de l’immens error. Crec i estimo la pagesia. A ella, i a l’esforç dels meus pares exercint-la, els hi dec moltes coses de la meua vida”.
Així ens descriu el seu rogle:
“El meu rogle preferit és l’actual Plaça Lluís Companys i el seu entorn més immediat. Allí hi he passat molts anys de la meua vida. A la primera infantesa, i de la ma de mon germà, quan era encara el camp de futbol municipal. Després, a l’adolescència, quan va passar a ser un parc amb una gran plaça on hi fèiem cap la gent de l’entorn, allí vaig conrear moltes amistats en un ambient molt sa, molt de poble. Recordo molt el pavelló multi usos vell. Després ja al pavelló poliesportiu de nova construcció, on hi he passat manta hores jugant a bàdminton i fent esport en general. A més, l’entorn del parc, era el camí que seguia diàriament per anar primer a les escoles noves i després a l’institut. D’aquest rogle, per la proximitat també a la meua estimada Carretera Nova, en recordo els millors anys d’infantesa i d’adolescència. Encara avui quan hi passo evoco multitud d’imatges viscudes”.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)