Entrades populars
-
Visita documentada al jaciment preiber dels Sant Jaumes-Mas d'En Serrà Alcanar. 27 d'agost de 2017, diumenge Donada la suspen...
-
Sortida pel terme del poble on l'objectiu serà conèixer els paratges naturals i arquitectònics de Vinaròs, de muntanya i de mar. l'...
-
Benvolguts lectors i col·laboradors, ja disposem de blog per a publicar la informació de Lo Rafal! Lo Rafal ja està a les xarxes social...
-
La secció de Vicent Matamoros i Ramon Adell ara també la podreu consultar al bloc de Lo Rafal. Publicarem les entrevistes senceres i les im...
-
Sortida Terres de Cruïlla i CCEF El passat diumenge 20 de setembre vam portar a terme la sortida número 12 del calendari de Terres de ...
-
Joaquim, Ximet per a amics i coneguts, és nascut el dia 11 de Juliol del 81. Actualment exerceix com advocat. És soci i fundador del despat...
-
Desplegable de la guia dels itineraris de Terres de Cruïlla 2017
-
L’Associació Cultural “ Lo Rafal” organitzarà juntament amb El Centre de Documentació de la Guerra Civil Espanyola (CDGCE) de la Fundació...
-
Cartell i programa de les II Jornades Intercomarcals d'Investigadors de la Guerra Civil Espanyola Alcanar, 16 d'abril de 2016 Co...
-
L'exposició itinerant sobre la Gelada de 1956 realitzada pel Grup Terres de Cruïlla es pot visitar al Museu de la Mar de la Ràpita...

Amb la tecnologia de Blogger.

Arxiu del blog
- de març 2018 (1)
- d’octubre 2017 (1)
- de setembre 2017 (1)
- d’agost 2017 (2)
- d’abril 2017 (1)
- d’octubre 2016 (1)
- de juliol 2016 (1)
- d’abril 2016 (2)
- de març 2016 (1)
- de febrer 2016 (2)
- de gener 2016 (1)
- d’octubre 2015 (2)
- de setembre 2015 (2)
- de juliol 2015 (5)
- de juny 2015 (2)
- de maig 2015 (1)
- d’abril 2015 (1)
- de març 2015 (2)
- de febrer 2015 (1)
- de gener 2015 (2)
- de desembre 2014 (1)
- de novembre 2014 (4)
- d’octubre 2014 (2)
- d’agost 2014 (1)
- de juliol 2014 (1)
- de juny 2014 (1)
- de març 2014 (1)
- de gener 2014 (1)
- de novembre 2013 (2)
- d’agost 2013 (1)
- de juny 2013 (1)
- de maig 2013 (3)
- de març 2013 (3)
- de gener 2013 (1)
- de desembre 2012 (2)
- de novembre 2012 (1)
- d’agost 2012 (1)
- de juliol 2012 (1)
- de juny 2012 (4)
- de febrer 2012 (1)
- de gener 2011 (1)

Etiquetes
- 2n_jornades_intercomarcals_guerra_civil
- activitats
- alcanar
- búnquers
- cervera del maestrat
- cooperativa
- costums
- el Castell
- esports
- guerra civil
- itineraris
- lo rogle
- los Taulons
- Mas de Barberans
- municipal
- oficis
- oficis i costums
- opinió
- patrimoni
- pont dels Estretets
- qui
- rafal
- ramon adell
- revista
- rossell
- Sant Jordi
- Santa Bàrbara
- sortides
- terres de cruïlla
- túnels
- Ulldecona
- vicent matamoros
- vídeo 25anys tràiler lorafal
- vinallop

De la Mar al mas de Mata-redona
Sortida Terres de Cruïlla i CCEF
El passat diumenge 20 de setembre vam portar a terme la sortida número 12 del calendari de Terres de Cruïlla del 2015.
Aquesta vegada l'objectiu era la descoberta de la serra del Montsià de la mà del Club Centre Excursionista la Foradada, de Sant Carles de la Ràpita.
El
punt de trobada va ser al Parc de Garbí, a la platja. Punt de partida per
simbolitzar la pujada des del mar fins a dalt a la serra. Un cop tot reunits
ens vam traslladar amb vehicles fins al Cocó de Jordi: punt d'inici de la
marxa, que resseguint el PR-C 83 i remuntant el barranc de la Font, ens va
portar fins a la Cova i Font del Llop. Des d'allí vam acabar el primer tram de
pujada fins a la Font del Burgar, un bon lloc per reposar una estona i parlar
sobre les diferents tipologies de fonts que trobem a la serra, així com de la
importància que van tenir en altres temps per a abastir d'aigua a la gent dels
masos propers, Mata-redona o Balaguer al Pla de Gallos, i als ramats de bous i
cabres que eren molt habituals, fins a la segona meitat del segle passat.
![]() |
Foto de família dels participants de la sortida a la font del Burgar |
També
vam aprofitar per visitar els forns de calç de la Font de Burgar. L’indret ens
parla d’un dels antics oficis que desenvolupaven al monte, el dels calciners.
La
cuita de la pedra calcària, es feia sobretot els mesos d’estiu, quan no hi
havia molta feina al camp, i acompanyava la baixa humitat, i durava uns 10 o 15
dies. Els forns s’ubicaven en terrenys inclinats per afavorir la seva construcció
i sempre prop de llocs on abundés la matèria primera, la pedra calcària i el
combustible per fer les cuites: la rama seca i prima, i la “malea” per
alimentar el foc. De mutu acord la rama més gruixuda era per als carboners.
El
mestre calciner controlava la cuita: s’havia de mantenir una temperatura
d'entre 800 i 1000 graus per aconseguir que el carbonat de calci de la pedra es
transformés en òxid de calci, més conegut com calç viva. Aquest procés es podia seguir per
la coloració de la fum que desprenia el forn, al principi molt fosca fins a
esdevenir blanca, senyal que la fornada estava enllestida.
Al
costat dels forns es poden apreciar les restes del que suposem devia ser una
petita construcció per aixoplugar els calciners.
La
utilitat de la calç era bàsicament la construcció, barrejada amb argila o
arena, i per arrebossar i emblanquinar parets. També s’emprava per a la impermeabilització
de cisternes, com a desinfectant o per ensulfatar els conreus contra les
plagues.
Forn
de calç, segons dibuix de Miquel Fullana al Diccionari de
l’Art i dels Oficis de la Construcció.
Vam
seguir remuntant el barranc, resseguint les marques del GR 92 fins al Fondet.
Una petita esplanada on vam agafar una sendera que en un moment ens portà al
Font de les Fontanelles, un petit enclavament al mig del barranc que recull les
aigües subterrànies més superficials, protegit per una barraca de pedra en sec.
Aquesta font la vam trobar seca, després de les fortes calors de l’estiu.
Font de les Fontanelles (Pep
Badia)
A
partir d’aquí vam optar per pujar a la Foradada, ja que molta gent, de fora de
la nostra comarca, encara no coneixia l’indret. El fantàstic dia que ens va
acompanyar ens va permetre gaudir d’una
panoràmica excepcional de tota la badia dels Alfacs i la Punta de la Banya,
serres de Godall, els Ports, i més lluny la Serra de les Veles, Cardó i el
Boix, Montsant...
La Foradada (Pep Badia)
Als
peus de la Foradada, cap a mestral, vam poder contemplar les restes del Mas de
Mata-redona. Un dels masos més importants de la serra, que juntament amb els de
Comú, Mulet, Rosalea, Gaspara i tants altres, van ser la primera meitat del
segle XX, petits nuclis on es practicava una economia de subsistència, basada
en el conreu de la terra: cereals, horta i fruiters i en la cura dels ramats de
cabres, ovelles i bous, que els permetia viure dignament. Els excedents els
baixaven als pobles més propers: Amposta, La Ràpita, Alcanar, Freginals o
Ulldecona, on eren venuts o bescanviats per productes de primera necessitat.
L’any 1956, l’any de la “gelada”, va suposar el definitiu abandonament de tots
els masos.
Dibuix renderitzat en 3D. Albert González
Vam
reprendre la tornada, baixant el PR-C 83, per la Rueda, fins al punt de
partida.
Una
agradable passejada que ens va permetre descobrir l’interessant llegat
patrimonial: històric, etnològic i natural, que hi ha dispers per tota la serra
del Montsià.
Pep
Badia.
El verger de la mestra Gual, lo rogle preferit de Maria del Mar Subirats Barrera
Maria del Mar, Mar,
és una canareva coneguda i estimada per molts. Nascuda el febrer de 1975, és
llicenciada en Història per la URV i Llicenciada en Documentació per la UOC.
Actualment treballa com a Tècnic auxiliar de biblioteca a la biblioteca
Trinitari Fabregat d’Alcanar.
Viu a Alcanar i ens
confessa que li apassiona molt viatjar i també llegir.
A la Maria del Mar li
pareix curiosa la paraula “Astregina” i ens aconsella... “Fa molts anys que els
vaig llegir però em van agradar especialment Un adéu a les armes
d’Ernest Hemingway i Confieso que he vivido autobiografia de Pablo
Neruda. Us diria més llibres encara...” perquè en té un bon repertori, us ho
podem assegurar.
Mar creu que mai s’hauria de perdre l’ofici de Bibliotecària /
bibliotecari
“Aquest
any 2015 ha estat nombrat per la Generalitat de Catalunya any de les
Biblioteques per commemorar el centenari del pla de biblioteques iniciat per la
Mancomunitat de Catalunya.
Des
d’aquelles primeres passes de la xarxa de biblioteques públiques iniciades al
1914 han canviat moltíssimes coses, els edificis, els gustos, les costums, els
rols, la distribució geogràfica dels equipaments culturals, el públic, el
concepte de biblioteca, els serveis que s’ofereixen, les tecnologies que
s’utilitzen, però en essència, la bibliotecària o bibliotecari continua sent la
persona que assesora els lectors i investigadors, que preserva el fons
documental, que difon cultura i patrimoni, que dinamitza activitats i que
serveix de pont entre el món de la cultura més erudita i tots aquells que
s’atreveixen a creuar la porta de qualsevol biblioteca que val a dir que cada
cop són més.”
Així ens descriu el seu
rogle:
“El meu
rogle preferit d’Alcanar és el Verger de la Mestra Gual.
És la
vista que tinc des del taulell de la biblioteca que ocupo habitualment i
m’encanta,
m’agrada l’accès, el lloc, el nom, la vista, la llum de primera hora, ...
Crec que
és un lloc que combina patrimoni històric i modernitat amb una elegància
inusual.
M’agrada
especialment el contrast del nostre campanar de pedra amb les parets blanques
d’aquest pati interior que cobra vida en comptades ocasions i que considero que
té un potencial que cal aprofitar.”
Tag :
lo rogle,