Entrades populars
-
L'exposició itinerant sobre la Gelada de 1956 realitzada pel Grup Terres de Cruïlla es pot visitar al Museu de la Mar de la Ràpita... -
La secció de Vicent Matamoros i Ramon Adell ara també la podreu consultar al bloc de Lo Rafal. Publicarem les entrevistes senceres i les im... -
ITINERARIS PER LES TERRES DE CRUÏLLA 14 D’AGOST, DIMECRES Les Cases d’Alcanar 5. La vida marinera a les Cases d’Alcanar ... -
Ensumant l’essència del carrer Bonmatí Agnès Camatxo Buj és una jove veïna de 17 anys que viu al barri del Rocall d’Alcanar. L&... -
La nostra protagonista avui del rogle digital és Evelyn Sanz Aguirre, una canareva nascuda l'any 1981. De somriure contagiós, sempre s... -
Joaquim, Ximet per a amics i coneguts, és nascut el dia 11 de Juliol del 81. Actualment exerceix com advocat. És soci i fundador del despat... -
Sortida Terres de Cruïlla i CCEF El passat diumenge 20 de setembre vam portar a terme la sortida número 12 del calendari de Terres de ... -
L’Associació Cultural Lo Rafal es va crear l’ estiu de 1988 . Coincidint amb les festes del Remei, a l’octubre, apareixia la revista inf...
-
El 9 d’abril va acabar el termini per a la presentació dels projectes que volien optar al concurs “Teixim iniciatives Populars”. Fina... -
Visita documentada al jaciment preiber dels Sant Jaumes-Mas d'En Serrà Alcanar. 27 d'agost de 2017, diumenge Donada la suspen...
Cercar en aquest blog
Arxiu del blog
- d’agost 2019 (1)
- de març 2018 (1)
- d’octubre 2017 (1)
- de setembre 2017 (1)
- d’agost 2017 (2)
- d’abril 2017 (1)
- d’octubre 2016 (1)
- de juliol 2016 (1)
- d’abril 2016 (2)
- de març 2016 (1)
- de febrer 2016 (2)
- de gener 2016 (1)
- d’octubre 2015 (2)
- de setembre 2015 (2)
- de juliol 2015 (5)
- de juny 2015 (2)
- de maig 2015 (1)
- d’abril 2015 (1)
- de març 2015 (2)
- de febrer 2015 (1)
- de gener 2015 (2)
- de desembre 2014 (1)
- de novembre 2014 (4)
- d’octubre 2014 (2)
- d’agost 2014 (1)
- de juliol 2014 (1)
- de juny 2014 (1)
- de març 2014 (1)
- de gener 2014 (1)
- de novembre 2013 (2)
- d’agost 2013 (1)
- de juny 2013 (1)
- de maig 2013 (3)
- de març 2013 (3)
- de gener 2013 (1)
- de desembre 2012 (2)
- de novembre 2012 (1)
- d’agost 2012 (1)
- de juliol 2012 (1)
- de juny 2012 (4)
- de febrer 2012 (1)
- de gener 2011 (1)
Follow by Email
Etiquetes
- 2n_jornades_intercomarcals_guerra_civil
- activitats
- alcanar
- búnquers
- cervera del maestrat
- cooperativa
- costums
- el Castell
- esports
- guerra civil
- itineraris
- lo rogle
- los Taulons
- Mas de Barberans
- municipal
- oficis
- oficis i costums
- opinió
- patrimoni
- pont dels Estretets
- qui
- rafal
- ramon adell
- revista
- rossell
- Sant Jordi
- Santa Bàrbara
- sortides
- terres de cruïlla
- túnels
- Ulldecona
- vicent matamoros
- vídeo 25anys tràiler lorafal
- vinallop
Les 99 escales del mirador, el rogle preferit d'Evelyn Sanz Aguirre
La nostra protagonista avui del rogle digital és Evelyn Sanz Aguirre, una canareva nascuda l'any 1981. De somriure contagiós, sempre sorprèn amb amor i afecte a familiars, amics i coneguts. No li costa fer una forta abraçada i transmetre alegria quan saluda. Ella, com molts dels joves de la quinta del 1.999, també any de Quinquennals, va fer vida a fora del poble, però confessa: “A pesar d’haver anat a viure a grans ciutats, l’enyorança pot amb mi”.
També li agraden les “manualitats, cantar i escolta bona música”
L'Evelyn ens recomana llegir a “Paulo Coelho, amb el seu llibre 'Verónica decide morir' o 'Once minutos', per a mi els millors llibres”. Evelyn pensa que mai haurien de desaparèixer “Els artesans. L’artesania 'amb les mans' és una professió que dia a dia es perd, i que realment crec que és molt més bonic veure una 'cadira' feta per un artesà que no una que ha estat feta en cadena. És un art.”
Li pareix curiosa la paraula “Carmanyola (que 'em va costar lo meu averiguar què significava')”
Ens descriu el seu rogle amb aquest sentiment:
“El meu rogle preferit és: 'les 99 escales del mirador' que hi havien abans. Podia pujar-les dos o tres vegades al dia per anar a veure a l’amiga que vivia allí dalt.
Recordo que, quan les pujava, les contava una a una, encara que ja sabia que a l'arribar a dalt de tot n’hi havien 99 justes.
El pujar-les em recordava el temps viscut al barri, on vaig disfrutar d’una bona infància, amb bons veïns i bons amics.
Un cop van restaurar les últimes escales, van deixar d’haver-ne 99, per a que passessin de 100, i llavors...ja no era el mateix.
Ara, el veure les escales pintades amb paraules curioses, ho fa un lloc bonic a la vista i interessant”
Tag :
lo rogle,