dilluns, 28 de novembre de 2022

Coneixes bé la Banda Municipal del poble? 🎵❓

A 'Lo Rafal' 142, que ja està a punt de sortir, Josep Sancho publica un article que t’aproparà a saber més de la Banda Municipal de Música d’Alcanar

Document de despeses de la Banda al segle XIX. Font: 150 anys de música. Història de la Banda Municipal de Música d’Alcanar (1845-1995). BMMA, Alcanar, 1997, p. 26

dissabte, 26 de novembre de 2022

Visita guiada pel nucli antic d’Alcanar

📌 El passat dia 13, vam donar per acabat el IV Congrés d’Història d’Alcanar. No vam poder fer la ruta històrica visitant el patrimoni de la Guerra Civil a les Cases, però gràcies al company Jordi Sancho vam gaudir d’una visita guiada pel nucli antic d’Alcanar 🍂📚✅

dijous, 24 de novembre de 2022

Francesc Subirats al IV Congrés d’Història d’Alcanar

📌 El passat dia 12, el company Francesc Subirats ens va parlar del patrimoni de la Guerra Civil, al IV Congrés d’Història d’Alcanar

dissabte, 19 de novembre de 2022

dijous, 22 de setembre de 2022

Premi B2 Grupal del I Concurs literari Lo Rafal

Compra Lo Rafal 141 i llegeix el conte sencer. Així comença 'Un cap de setmana gastronòmic', de Gal·la Nolla, Diana Matamoros i Yvette Felip 👉 "Hola, estimat diari!!! Sabies que per a un treball d’escola hem fet una enquesta a 100 persones del poble per a veure què els interessa més sobre el patrimoni d’Alcanar?

Després de fer el buidatge de l’enquesta, el resultat ha estat que la gastronomia és l’apartat que més interessa als veïns i veïnes d’Alcanar."

dijous, 15 de setembre de 2022

Premi B1 Individual del I Concurs literari Lo Rafal

Compra Lo Rafal 141 i llegeix el conte sencer. Així comença 'El pescador entretingut', de Liam Rosell 👉 "Hi havia una vegada un poble molt petit, situat a la costa del sud de Catalunya, anomenat les Cases d’Alcanar. En aquest petit municipi d’Alcanar, vivia un home que havia acabat de complir 60 anys, oficialment passava a ser un home jubilat. El seu nom era Manuel, però tothom el coneixia per Manu. El Manu era un aficionat a la pesca i volia ser pescador, però mai s’ho va proposar. Ara que ja estava jubilat, era el moment d’intentar-ho. L’endemà, el primer dilluns de setembre, aniria al port de les Cases d’Alcanar a pescar tot el matí de les sis fins a les dotze del matí."

dilluns, 12 de setembre de 2022

Premi A2 Grupal del I Concurs literari Lo Rafal

Compra Lo Rafal 141 i llegeix el conte sencer. Així comença 'L’excursió', de Filip Luca i Aitor Pla 👉 "Un dia de bon matí, hi havia dos nens que es deien Zipi i Zape als que els agradava molt fer excursions. Un dia Zipi va tenir una idea genial: fer una excursió per la Moleta del Remei. Quan van arribar a aquesta, van veure tota l’agricultura d’Alcanar: tarongers, ametllers, garrofers, oliveres mil·lenàries... entre d’altres. Tant caminar i córrer, van agafar gana i van baixar al bar que està al Remei a esmorzar.

Després van baixar pel cor de Jesús fins a Alcanar."

dijous, 8 de setembre de 2022

Premi A1 Individual del I Concurs literari Lo Rafal

Compra Lo Rafal 141 i llegeix el conte sencer. Així comença 'És molt millor del que ens pensàvem', d’Ainara Antequera 👉 "Hi havia una vegada uns germans bessons que es deien Remei i Miquel, tenien 11 anys, eren rossos, amb ulls blaus i eren molt simpàtics i agradables. La Remei i el Miquel, vivien a Alcanar, un poble petit situat al sud de Tarragona, Catalunya. La Remei i el Miquel tenien dos amics a Tarragona que es coneixen des de sempre, ja que havien nascut al mateix hospital, la Júlia i el Pol, uns germans bessons d’11 anys, rossos amb ulls verds, amables i simpàtics."

dilluns, 5 de setembre de 2022

Premiats del I Concurs literari Lo Rafal

👉 Compra Lo Rafal 141 i llegeix els contes guanyadors.

Ainara Antequera:
conte 'És molt millor del que ens pensàvem' (A1, individual)


Filip Luca i Aitor Pla:
conte 'L’excursió' (A2, grupal)
Liam Rosell:
conte 'El pescador entretingut' (B1, individual)

Gal·la Nolla, Diana Matamoros i Yvette Felip:
conte 'Un cap de setmana gastronòmic' (B2, grupal)

dijous, 1 de setembre de 2022

dilluns, 29 d’agost de 2022

El Centre d’Estudis Seniencs compleix 30 anys

Felicitem els seniencs i senienques, amb qui compartim activitats i experiències, per aquest aniversari.

Reproduïm l’article del Diari de Tarragona que parla sobre el Centre d’Estudis Seniencs.

 

Tres dècades difonent el patrimoni de tot un poble

 
El Centre d’Estudis Seniencs celebra el 30è aniversari publicant el número 15 de la revista Lo Senienc. Memòria, natura i llengua

 

 

(jbuj@xtec.cat)


Coincidint amb les festes majors de la Sénia, el Centre d’Estudis Seniencs (CES) commemora els 30 anys de l’entitat, amb un any de retard, per culpa de la pandèmia. La presidenta del CES, Ivon Michavila, destaca el protagonisme que ha anat prenent l’ens dins de la societat senienca durant aquestes tres dècades.

El 9 de febrer d’aquell any, es constituïa el Centre d’Estudis Seniencs, formant la primera junta Ivon Michavila Sanz, Mar Villalbí Prades, Liberto Jornet Iranzo, Neus Ferré, Lluís Miró Vives, José Tamarit, Maria Pilar Ballesté, Robert Verge, Alejandro Martí, Mari Carmen Miró, Maria José Forné, Domingo Segura, Jordi Arasa i Victòria Almuni Balada.

dissabte, 27 d’agost de 2022

Pous i cors

Imatge d'una de les reedicions d'Història de mi pueblo del Canonge Matamoros i el llibre d'actes del II Congrés d'Història d'Alcanar. (c) J. J. Buj
Reedició d’Historia de mi pueblo del Canonge Matamoros i
el llibre d’actes del II Congrés d’Història d’Alcanar (c) J.J. Buj

Un altre article d’opinió sobre Alcanar publicat a Lo Rafal 141 que no et pots perdre.

Aconsegueix el teu exemplar als punts de venda habituals o subscriu-te.

En aquest article, l’autor ens parla de com el nostre poble, tot i la seua important potencialitat cultural, mai ha tingut prou autoestima per reivindicar-la i fer-la central.

Josep Sancho Sancho
sancho.josep@gmail.com

Des de menut, havia sentit moltes vegades aquella dita que venia a dir que “quan sajunten tres canareus fan un pou i quan es troben tres falduts, un cor de cantar”. És així com la cultura popular comarcal reconeixia el caràcter essencialment pagès d’Alcanar i la vocació cultural d’Ulldecona. Estes paraules -que sempre se’m quedaven ressonant pel cap- eren dites i escoltades al meu poble sense resignació ni enveja, ans al contrari. Com una cosa natural i certa i, fins i tot, amb un punt d’orgull. Perquè a les terres de regadiu del Sénia un tros de sòl erm era com una heretgia. I perquè encara ningú sap treballar la terra en esta comarca com ho han fet les mans canareves. Suor al front.

Però -tot i la molta faena que encara queda per fer- cal també reivindicar la potencialitat cultural d’Alcanar i de la seua societat civil. Molt pocs pobles tenen dos bandes de música. I una, la Municipal, amb 177 anys d’història, la més antiga de Catalunya. Arreu dels Països Catalans, només potències musicals com Amposta, Bunyol, Cullera i Llíria compten amb dos bandes, que jo sàpiga. Molt pocs municipis editen dos revistes d’informació local. A Alcanar, a més de la de l’Ajuntament, també una de privada, la que teniu a les mans, amb un terç de segle d’història, feta amb el voluntariat altruista del seu consell de redacció. Per posar altres exemples, la nostra biblioteca és de les més potents i amb més demanda del territori. I també caldria parlar de les Quinquennals -malgrat, recordem, el seu origen franquista- actualment Festa Tradicional d’Interès Nacional-. I de la jota de Sant Antoni, la Mostra de Poesia, el festival iber Tyrika, Lo Perkal, Art i flors als balcons, tres clubs de lectura i d’un bon etcètera. Però, així i tot, el nostre és un poble que moltes vegades no ha tingut la suficient autoestima per a dir-sho a ell mateix. I per creure-s’ho.

I quants municipis de les seues dimensions poden celebrar un IV Congrés d’història local? Cap, que jo sàpiga. L’any 1989 es va organitzar el I Congrés dHistòria dAlcanar, coincidint amb el 750è aniversari de l’atorgament de la Carta Pobla per part del comte de Barcelona Ramon Berenguer IV. Aquella bona pensada va tindre continuïtat amb el II Congrés del 2000, el III del 2010 i el IV que vorem esta tardor del 22, coincidint ara amb el centenari de la publicació de la
Historia de mi pueblo de José Matamoros: un llibre que, reeditat el maig del 1991, es tornarà a publicar ara en facsímil.

Durant tots estos anys, els canareus i les canareves, autòctons i d’origen migrat, han continuat treballant la terra com ningú, malgrat la caiguda de preus del cítric provocada pels tractats de lliure comerç firmats pel govern, per les grans multinacionals que rebenten el mercat i per la inconsciència dels consumidors que compren taronges i mandarines de Xile i de Sud-àfrica. Però, al mateix temps, també han continuat fent congressos dhistòria locals. També com ningú. I fent música, ballant, llegint, escrivint, recitant, pintant i fent d’un poble un art. Per tot això, ens en podem sentir ben orgullosos. Canviem la dita. Pous, però també cors.

divendres, 26 d’agost de 2022

Concurs literari Lo Rafal: tema destacat a 'Lo Rafal' 141

El passat 10 de juny vam celebrar l’entrega de premis del I Concurs literari, en les escoles Marjal i Joan Baptista Serra. Enhorabona a tots els premiats! 📚👏✍️

Gràcies a tots els assistents i als que vau ajudar.

dijous, 25 d’agost de 2022

Seguim endavant

Bous al Camí Ample a meitat del segle XX. (c) Lo Rafal


És un dels articles d’opinió que podeu llegir a la revista Lo Rafal 141.

Les festes d’agost a les Cases i les de maig d’Alcanar, oficialment de Sant Isidre, estan capitalitzades per un acte: los bous. Amb cada vegada més oposició, ¿quan arribarà l’hora de replantejar-mos-els?

Jordi Sancho Parra


Era maig, però de 1929. A l’ensopit Alcanar primoriverista d’aquell any li anaven pel cap dues coses: la sega –que es preveia grassa, amb Déu sap quantes mesures de gra– i els bous. Tres dies de fer córrer bous eren suficients per a assedegar-ne les ànimes. Sí, ho heu llegit bé: a cent anys fa, només es feien tres dies de bous. La gent ja s’amania els carros a la plaça de Sant Roc –ans que passés a ser lo Camí Ample– i els més bregats s’entaforaven dins de faixes estretes per a torejar. Pel dia 12, tot estava llest.

A distància se’ls mirava de fit a fit Ángel María Sancho de Suñer. No perquè li agradessen. Ans al contrari: volia resseguir-los bé perquè al remat los ho explicaria als seus amics reusencs. Al matemàtic Eugeni Mates, al metge Salvador Ballvé i al notari Joan Ródenas. I segurament, d’aquelles tertúlies sobre la barbaritat n’eixiria un article, pel capbaix, que hauria de fer enrojolar a tot un poble en vore’s retratat grotescament i realista.

No havia passat un mes quan va sortir al carrer el quinzenal Terra Nostra, aquella revista en català que s’editava als baixos de la casa de Josep Bòria. Era un número extraordinari que precisava d’articles especials. Entre les planes 16 i 17, tallat per una bellíssima làmina de la creu de terme gòtica que hi havia a l’entrada d’Ulldecona –ara a rampeu de la Pietat–, Sancho de Suñer va trobar-hi el lloc oportú per a parlar de bous i vaques i gallines en sabates.

No s’hi va estar de res. Acostumat a una ploma afilada, va saber captar l’essència d’aquell poble endormiscat millor que amb qualsevol aparell fotogràfic. M’afiguro a un Sancho de Suñer més llest que les fures, escrivint-lo amb la ploma a la llum del quinqué, darrere d’unes ulleretes rodones repenjades a un nas coronat per un bigot espés. I devia xalar en posar-hi un feix de consideracions que no cal passar per malla.

“Aquí, aparentment anem endevant, però en realitat anem cap enrera. El fret de la indiferéncia ens té completament paralitzats fins a l’extrem de perdre les bones costums i les santes tradicions. (...) I poble que perd les seves tradicions, tant rel·ligioses com socials, puix totes estàn íntimament relacionades, poble que va perdent poc a poc la vida, l’ànima, tot. Què es pot esperar d’un poble que ha perdut allò que tenía en més estima i tant el dignificaba i enaltía? Què es pot esperar d’un poble indiferent que no sent ni pensa, i si pensa, pensa amb els peus, perquè no pensa més que amb balls i bous? (...) Què es pot esperar d’un poble així, d’un poble indiferent a llur salut i a llur felicitat?”

Després de la desfeta cultural que vivim darrerament, pensant sense anar més lluny en la Setmana Santa passada, del mal que ha infundat a les associacions culturals d’este poble la Covid, i dels entrebancs burocràtics existents per a conformar-se com a entitat, potser –i només potser– les paraules d’en Sancho de Suñer prenen ara més consistència que mai.

Que sí: un rosariet d’entitats vetlen, de forma inexplicablement compromesa, per la cultura al poble. Però d’altres s’estan morint sense que una part important de la societat –i no en parlem de la política– en face ni mitja.

A cent anys d’un article que pretenia remoure consciències, potser sí que un Alcanar indiferent aspira només a ball i bous. Tradicions quasi tricentenàries les dues que, desgraciadament, se n’han engolit de més antigues i genuïnes.

dimecres, 24 d’agost de 2022

Saps què són els braquiòpodes? Ho tracta 'Lo Rafal' 141

El nostre col·laborador paleontòfil, Juan José Oliva, signa l’article 'Braquiòpodes, uns fòssils vivents' 👨‍💻

dilluns, 22 d’agost de 2022

Entrevista sobre la revista 'Lo Rafal' 141 a Alcanar Ràdio

Alcanar Radio
Tot seguit podeu escoltar l’entrevista amb Joaquim Buj:

https://www.alcanarradio.cat/news/id/alcanarradio_news_1914?ref=wa





En aquesta edició es parla especialment del concurs literari Lo Rafal de la mà de Marta Sans. En aquest número també es fa un reconeixement a una jove científica canareva: Maria Segarra Queralt, que ha obtingut un premi al millor treball científic del Capítol Nacional Espanyol de la Societat Europea de Biomecànica. Les primeres pàgines estan dedicades a la ruta guiada per les fortificacions de la Guerra Civil que van organitzar amb l’associació Cultural Armall. Jordi Sancho Parra és qui ens parla de notes climatològiques a l’Alcanar sis-centista. Vicent Matamoros i Ramon Adell ens expliquen les diferents tècniques i peripècies que havia de fer José Parra Caballé quan havia de pintar façanes i decorar habitacions durant la segona meitat del segle XX. Tot això entre altres coses podreu trobar en aquest número de Lo Rafal.

dissabte, 6 d’agost de 2022

Portada de 'Lo Rafal' 141

🆕 Ja ha sortit el nou número de la revista!

No te'l pots perdre!

Disponible als nostres punts de venda habituals

- Alcanar: Estanc de Dalt, Estanc de Baix i Botiga

- Les Cases: Estanc i Agrobotiga

divendres, 27 de maig de 2022

Estellés i el seu sopar tornen a Alcanar

El 2021 ens va deixar moments que recordarem durant molt de temps, un d’ells va ser el sopar Estellés, organitzat per Òmnium Ebre. L’article que trobareu a sota també el podeu trobar imprès al nostre últim número 140.

Imatges del Sopar Estellés a Alcanar

Per Josep Sancho Sancho (sancho.josep@gmail.com)

Imatges: Òmnium Ebre

L’any 2010, l’escriptor valencià Josep Lozano va materialitzar la idea de fer amb Vicent Andrés Estellés -el millor poeta valencià des d’Ausiàs March- el mateix que fan a Escòcia amb el seu poeta de culte, Robert Burns: des de fa molts anys, a les Burns Nicht (en scots o escocès), s’assenten al voltant d’una taula per sopar, xerrar i, sobretot, recitar versos seus. Escòcia per davant.


Amb aquest retrat, des de fa més de 10 anys, es va anar estenent també com una taca d’oli arreu del País Valencià la Festa o Sopar Estellés. L’any 2013 es va celebrar per primera vegada a Alcanar, organitzada per Lo Casal Aixumara, en un dels primers sopars Estellés commemorats al nord del Sénia. No per casualitat, el nostre poble és cor dels Països Catalans.


A l’actualitat, sota l’aixopluc de moltes entitats, tant locals com nacionals -Òmnium Cultural, Acció Cultural del País Valencià, Escola Valenciana, entre d’altres- moltes poblacions celebren la Festa de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó. I, fins i tot, ja, de l’estranger. És el sopar del poeta del poble, el de la quotidianitat, el que en els seus versos ens parlava de la terra, de la vida, de la mort, de l’amor, del sexe, del beure i del menjar.

I seràs per sempre, poble

També al nostre poble, la nit del passat 1 d’octubre. Sí, la data no era casualitat. Amb el record del quart aniversari del referèndum d’autodeterminació, baix la calidesa dels arbres i de la terrassa del bar de l’Ermita del Remei -la taverna que diria Estellés-, una quarantena de comensals ens vam ajuntar per recordar al poeta seguint la crida de diverses entitats, com Lo Rafal. Canareves i canareus vam compartir taula i poesia amb bona gent vinguda d’altres pobles de la comarca, del Maestrat, del Baix Ebre, de la Terra Alta i de la Ribera. Entre ells, els millors rapsodes de la nostra terra. Un dels moments més emotius del sopar va ser quan l’escultora de Tortosa Cinta Sabaté va recitar un dels poemes de més potència del poeta de Burjassot: Assumiràs la veu d’un poble, i serà la veu del teu poble, i seràs, per sempre, poble. A flor de pell, llàgrimes als ulls. La poesia al puny i Estellés al cor.

dimecres, 9 de març de 2022

La meua experiència intergeneracional 1


Iniciem la publicació del text íntegre de Vicent Matamoros Sanz, del qual en podeu llegir un resum a la revista Lo Rafal 140 que ja podeu adquirir als punts de venda habituals d’Alcanar i les Cases. Hi adjuntarem fotos antigues de les escoles que hi ha hagut al municipi en les últimes dècades.