El dissabte dia 8 de juny, Francesc Subirats i Joaquim Buj es desplaçaren a Gandia per a participar al Recercat del País Valenciàen representació de LO RAFAL.
Vam parlar del projecte deTerres de Cruïllai de les fortificacions de la Guerra Civil a la costa d'Alcanar.
En aquesta edició es parla especialment del concurs literari Lo Rafal de la mà de Marta Sans. En aquest número també es fa un reconeixement a una jove científica canareva: Maria Segarra Queralt, que ha obtingut un premi al millor treball científic del Capítol Nacional Espanyol de la Societat Europea de Biomecànica. Les primeres pàgines estan dedicades a la ruta guiada per les fortificacions de la Guerra Civil que van organitzar amb l’associació Cultural Armall. Jordi Sancho Parra és qui ens parla de notes climatològiques a l’Alcanar sis-centista. Vicent Matamoros i Ramon Adell ens expliquen les diferents tècniques i peripècies que havia de fer José Parra Caballé quan havia de pintar façanes i decorar habitacions durant la segona meitat del segle XX. Tot això entre altres coses podreu trobar en aquest número de Lo Rafal.
Cartell i programa de les II Jornades Intercomarcals d’Investigadors de la Guerra Civil Espanyola
Alcanar, 16 d’abril de 2016
Com us hem vingut anunciant durant els darrers mesos, s’apropa la data del cicle de conferències relacionades amb la Guerra Civil de què podrem gaudir a la Biblioteca d’Alcanar.
Investigadors locals, de Vinaròs, de Rossell, d’Ulldecona o la Ràpita, entre d’altres, coneixedors de la historiografia respectiva dels seus pobles, ens oferiran tastets d’episodis significatius o curiosos que van deixar petjada durant la malaurada guerra.
Episodis que parlaran de bombardejos a la Ràpita o Vinaròs, de trens blindats i la batalla de Llevant, de fortificacions, o de com encarar la vessant turística del patrimoni de la Guerra Civil en ple segle XXI.
També mirarem de projectar-vos un documental sobre el record dels bombardejos soferts per la població de Vinaròs les nits de guerra. Aquest punt del programa encara no està tancat del tot, tot i que esperem que us el puguem oferir.
Interessant troballa de “Lo Rafal” de nous túnels de la Guerra Civil a la línia costera del terme d’Alcanar
Feia anys vam sentir a parlar d’uns possibles túnels dintre de les estructures defensives de la Guerra Civil a la línia costanera del terme d’Alcanar, natros tan agosarats com sempre ja en vam tenir prou... Així doncs ens vam posar en marxa a la recerca d’aquests indrets. Després de diversos intents vam aconseguir, no sense risc, accedir a dites instal·lacions.
Efectivament aquelles suposicions eren certs, i nostra recerca va tenir els seus fruits; es tracta d’un túnel excavat a terra, paral·lel a la línia costanera, amb el sòl i les parets inferiors, les escales d’entrada i la rampa d’evacuació revestides de formigó. D’uns 10-15 metres de llargada, 3 d’ample i 2 d’altura, a 4 metres sota terra, servia per emmagatzemar l’artilleria i protegir-la en cas d’atac.
Lamentablement es troba en molt mal estat de conservació; part del sostre central està enderrocat, cosa que en fa molt perillós l’accés.
En uns dies farem les accions oportunes per donar a conèixer a les administracions dita troballa. Fins llavors, us en deixem algunes imatges de les què us en demanem disculpes per la qualitat perquè són fetes amb un mòbil.
Les vores i el sòl són de formigó. S’hi aprecia un forat cilíndric, la
distribuació dels quals ens fa pensar que potser servís per posar-hi
puntals o algun tipus de subjecció per tal d’estabilitzar el sostre.genda
Rampa d’accés a l’exterior, feta de formigó. La sortida està anul·lada a causa d’un esfondrament.la llegenda
Accés a la rampa d’entrada al polvorí.fegeix la llegenda
Imatge des de l’altre extrem del túnel. L’esfondrament és prou important.
Rampa amb escales, d’accés al polvorí. Al bell mig de la part superior s’hi veu encara el tub de ventilació, o respirador.
El passat 18/04/15 l'Associació Cultural Lo Rafal va participar de les primeres Jornades Intercomarcals d'Investigadors de la Guerra Civil Espanyola, organitzat per el Centre de Documentació de la Guerra Civil Espanyola (CDGCE) i la Fundació Caixa Vinaròs.
Lo Rafal a les 1r Jornades Intercomarcals d'Investigadors de la Guerra Civil Espanyola a Vinaròs
Aquesta trobada va estar tot un èxit pel que fa a informació i participació. Totes les ponències i comunicacions foren d'un nivell altíssim amb un clar missatge d'investigació i difusió de tot allò que fa referència a la Guerra Civil Espanyola. des de diferents vessants que s'hi relacionen: des de les fortificacions d'Alcanar o Vinaròs, les batalles i escaramusses de la Batalla de Llevant a Alcalà de Xivert, la memòria dels bombardejos de Vinaròs o Castelló, la memòria oral d'una època a Càlig, els consells de guerra o les desventures de ciutadans falduts o pescadors i barques rapitencs en arribades les tropes feixistes a la primavera del 38, fins a arribar a la historiografia de les publicacions satíriques que ambdós bàndols enfrontats feien servir o tenien de referència.
Així doncs, diferents comunicacions amb investigadors arribats d'arreu de les localitats veïnes de les Terres de Cruïlla. Importantíssima també en fou la veu de la professora i investigadora americana, afincada entre Alburquerque (EUA) i Càlig, na Marta E. Heard, que recull la memòria oral d'aquells temps covulsos a l'obra Salir del silencio, las voces de Cálig.
Tot seguit podeu fer una ullada al contingut dels treballs exposats per si són del vostre interès:
·Estudi de les fortificacions en la Costa de Vinaròsa càrrec de Xavier Forner Tur. (CDGCE)
·Ser fumador va costar-li la vidaa càrrec de Francisco Itarte, del centre d’Estudis
d’Ulldecona
·Vinaròs, objectiu estratègica càrrec de Vicent Querol (CDGCE)
·Inici de la batalla de Llevant a càrrec de J. V. Moya d’Alcalà (Centre Estudis del Mestrat)
·Algú ha perdut la raó?a càrrec de Jesús Maestro, guionista de cine. CDGCE). · Memòria de les víctimes dels
bombardejos a Castelló a càrrec de Maribel Peris (GRMHC)
·Orígens i formació de l’Institut
Elemental de Benicarló 1934-1938a càrrec de Francisco Mezquita (GRMHC)
·La Mar de la Ràpita a la guerra civil
espanyolaa càrrec de Josep Pitarch de l’Institut d’Estudis Rapitencs
·Consell de guerra per negar-se a
sortir a pescara càrrec de Francisco Carles de l’Institut d’Estudis
Rapitencs.
·Els Internacionals jutjats a Vinaròsa càrrec d’Anna Martí Centellas i Francisco Cabrera. ·Les Veus de Càlig ( sortir d’un silenci ) a càrrec de Marta E. Heard prof. de la University of Alburquerque EUA
(CDGCE) ·El Valdezafán, un Ferrocarril estratègic a càrrec de Jaume Escudé i Monfort (Centre Estudis Batalla de
l’Ebre) ·Les fortificacions i la guerra civil
a Alcanar a càrrec de Francesc Subirats (Associació cultural “Lo Rafal” d’Alcanar). ·Presentació del grup de recreació
històrica de l’Exèrcit de l’Ebre a càrrec de Joan Queralt Tàpies. ·La Traca:la sàtira ofegada en sang a càrrec d’Antoni Arnau, responsable del CDGCE de la Fundació
Caixa Vinaròs
Una inusual passió creada pels propis ponents per captar l'atenció de tots els assistents que a la fi de cada exposició esclatava en una implicada ovació, la jornada va acabar amb un clar missatge col.laboratiu d'intercanvi de coneixements per part de totes les associacions i investigadors. El responsable de CDGCE, Antoni Arnau, va tancar l'acte encoratjar-nos per a properes trobades trianuals o bianuals amb un caire associatiu.
Presentació de la comunicació de Lo Rafal pel que fa a les fortificacions de guerra a Alcanar
Fruit d'aquesta col.laboració L'Associació Cultural "LoRafal" hem aconseguit dos interessantíssims documents de vídeo de l'arribada de les tropes Nacionals a Alcanar i a Sant Carles de la Ràpita.
Amb dels intercanvis d'informaicó, esperem en els propers mesos poder avançar en els aspectes de la Guerra i la postguerra que tinguin a veure amb Alcanar o amb canareus.
Gairebé arribant a Sant Carles de la Ràpita hi trobem una platja amb tot d'encant, que el nostre col·laborador Agustí Bel ens bateja com la platja dels Tontos.
La platja dels Tontos
Si no ho coneixíeu, a una de les puntes rocalloses hi ha un niu de metralladores que formava part del conjunt defensiu del nostre litoral. Aquest niu de metralladores enllaçava segurament amb el fortí que hi ha una mica més al sud, i amb la resta d'estructures defensives de més al nord, ja al terme de La Ràpita, i que avui dia es creuen desaparegudes a causa de la urbanització del litoral rapitenc.
Niu de metralladores solitari
Enguany, ha estat grata la sorpresa del descobriment d'un dels probables túnels d'evacuació d'aquell niu de metralladores, que ha sortit a la llum després que se n'hagi desbrossat la zona. Esperem ara poder-ho documentar i incloure-ho dins del pla de protecció que vam endegar fa uns anys.
Niu de metralladores, al fons, i riba per on suposadament hi passava el túnel d'evacuació. En queda el dubte de si anava per sota o sobre la figuera que hi ha en primer pla.
Detall del túnel d'evacuació amb els pilars de formigó, aparegut en netejar-se la zona.
Tot resseguint l’antic traçat del Lligallo de la Mar (n'Agustí Bel en fa una bona entrada al seu bloc) la línia defensiva republicana va construir aquest fortí a la partida de la Cieneta —Senieta?, a Alcanar Platja, molt a prop de Sant Carles de la Ràpita.
Segons se’n desprèn de l’estudique se’n féu, es tractava d’un punt de recolzament dels diferents nius de metralladora de la costa d’Alcanar. Una estructura complexa, d’especial solidesa que hi permetia l’impacte directe dels projectils d’artilleria o d’aviació.
Nius de metralladores de cara a la badia dels Alfacs
Potser es tractava d’un lloc de guaita ocupada per una petita guarnició de personal i armament, o només un magatzem…
Si el visiteu hi trobareu l’estructura de formigó amb les diverses cambres que desemboquen en dos nius de metralladora, un polvorí posterior, diversos orificis de ventilació, i un polvorí situat a la part posterior del qual només en queda el túnel d’entrada tapat per la runa.
Entrada al complex
Aquí en teniu unes fotos contemporànies i les altres del 1937 (extretes de l'estudi que se'n va fer per a l'Ajuntament per part de l'empresawww.atics.org) en arribar l'exèrcit feixista al nostre litoral.
Es tracta d'una estructura en molt bon estat de conservació, en comparació d'altres restes que hi ha al territori. Esperem que la imminent declaració de BCIL li atorgue la protecció que es mereix.
Sabíeu de l'existència d'aquest búnquer subterrani situat a
sota del pàrquing i mirador de la Musclera, allí mateix al Bou?
Formant part del conjunt d'elements que Defensa de Costes va
programar al nostre litoral durant la primera meitat de la Guerra Civil, les restes semblen formar part d'un conjunt
defensiu que comprenia nius de metralladora i polvorins refugi units per un
sistema de trinxeres; exactament com els búnquers de Sòl de Riu.
Túnel d'entrada cap al polvorí o refugi que encara queda dessota del pàrquing de la "Musclera".
Avui dia se’n conserva part o tot un polvorí amb part del
túnel d’accés, que es corresponen amb el subsòl del mateix pàrquing. La resta
de l’estructura degué de caure de la timba com a Sòl de Riu, i fora de l’aigua
no n’hi queda rastre. Sembla ser un punt de guaita i, a més, de suport de la
bateria de Costa número 2, situada a la Serra de la Punta.
Entrada al polvorí des del túnel de descens. Encara no sabem quines dimensions pot tindre aquesta estança.
Caldrà ara esbrinar si d’aquell element defensiu només se’n
conserven aquestes restes o potser pels voltants n’hi queden més vestigis.
Alguns dels veïns consultats han parlat d’alguna excavadora caiguda al buit
mentre es construïa el complex residencial Les Oliveres, ubicat a uns 150 o 200
metres al nord de les restes conegudes. Aquest espai el comprendria el terreny
d’una casa, la nau industrial de Cademar i part del dit complex residencial.
Restes d'una canalització o túnel, de funció, per a nosaltres, desconeguda.
També alguns dels veïns han descrit aquell litoral costaner
molt més endins a la mar, on fins a 100 metres mar endins s’hi cultivava alfals.
Aquest conjunt és l’únic que no ha estat catalogat encara i,
per tant, no inclòs dins de la llista d’elements per als quals se’n demana la protecció
mitjançant la declaració de Bé Cultural d’Interès Local (BCIL). Des de @lorafal
hem presentat les al·legacions pertinents perquè, entre d’altres, es tingui en
compte l’estudi, catalogació i inclusió dins del corpus a protegir.
¡Atenció! Es postposa la #XarradaPatrimoni "Patrimoni incòmode", de la Mar Subirats Barrera, prevista per a este divendres.
