Lo Rafal

Sense memòria no hi ha història. Ahir; 15 d’agost, a les 17.15 hores feien l’enterrament del Mestre Don José Quiles Simón. Jo era al cap d’avall de les escaletes de missa quan va arribar el cotxe fúnebre que portava el seu cos i la meua il·lusió haguera sigut veure totes les escaletes plenes de músics i músiques amb els seus instruments acomiadant el seu mestre. Ple de nostàlgia, en forma de ràbia vaig presenciar el seu comiat amb la mascareta posada per culpa d’aquesta pandèmia que fa que les persones encara ens allunyem més cada dia i ens oblidem del que hem viscut al llarg de tots aquests anys.

Jo recordo el mestre Don José Quiles com una persona molt respectuosa amb la gent i un professional de la Música que va saber implantar a Alcanar el seu ofici i la seua cultura musical a un poble rural on teníem molt a aprendre. Ell va viure una desfeta dels músics i va saber mantindre la calma portant la Banda sempre al més alt nivell.

La Banda Municipal durant el dia de Santa Cecília de 1995.

Aquest any que vam començar amb el 175 aniversari i que es va fer un homenatge a les dones (des de la primera que va entrar fins a les que ara ja són majoria), jo vull recordar els meus anys de delegat de la Banda. Puc dir que, com a regidor d’ensenyament, tenia un dia a la setmana, per a atendre els ciutadans i ell no faltava cap setmana en vindre a parlar amb mi. Va aconseguir des de posar la moqueta a les parets (que ressonaven quan feien els assajos) a fer comprar un piano per a ensenyar el solfeig als alumnes. També va fer possible que la Banda anés a televisió i que fes un intercanvi amb una banda d’Itàlia, visitant el poble de Busseto on ell va poder tocar el piano del famós Verdi amb les seues mans, moment que el va omplir de satisfacció, em consta.

L'any del 150è aniversari, la Banda Municipal es va fer aquesta foto davant del local de la banda. Santa Cecília de 1995.

Recordo de Don José Quiles Simón el seu respecte a la institució per a la qual treballava, que era l’Ajuntament d’Alcanar, quan havia un acte que havia de fer la Banda Municipal de Música era el primer en donar-ho tot per a fer els actes. Així va ser pel 750 aniversari de la Carta Pobla, component la música de l’himne, també va compondre la música de l’himne del Club Deportiu Alcanar. Pel 150 Aniversari de la Banda, feu la música d’una balada i destaco la implicació en els homenatges a José Antonio Valls i a Juan José Cervera. En total són 17 obres escrites per ell que les podeu trobar al llibre de la Banda Municipal de Música.

Jo només puc dir que en els meus anys de delegat de la Banda, ell sempre va estar a l’altura de la seua responsabilitat. També va començar l’escola de música perquè ja era impossible, amb els alumnes que tenia, fer classes un per un de solfeig i, després, en instrument, puc afirmar-ho perquè anava moltes tardes a l’acadèmia i ho veia en primera persona.

El director Quiles entrega el diploma al seu fill, J. Manuel Quiles, l'any 1980.

Enguany, la Banda Municipal de Música d’Alcanar ha rebut la merescuda Creu de Sant Jordi i jo també, com a homenatge merescut, vull recordar que ell es mereix una bona part d’aquesta Creu. Recordar-ho faria sentir-se molt orgullós a ell i als seus fills que també han dedicat la seua vida a la Banda.

Només em queda dir en lletres majúscules DON JOSÉ QUILES I SIMÓN DESCANSE EN PAU.