Presentació del Club de Bàsquet Alcanar

El Club de Bàsquet Alcanar es va presentar el dijous 6 de desembre al pavelló d'esports d'Alcanar. Té equips en pràcticament totes les categories, fins i tot femenina. L'equip sènior l'entrena Artur Segarra. Hi van un centenar de xiquets i xiquetes. Per a més informació, aneu al pavelló dilluns, dimecres o divendres a la tarda.

J.J.BUJ

Concentració a Alcanar a favor de l’escola en català

Un centenar de persones es van concentrar ahir dijous davant de l’Ajuntament d’Alcanar a favor de l’escola catalana. Durant l’acte es va llegir un manifest en què, entre altres coses, es rebutjava l’esborrany de la nova llei d’educació impulsada pel ministre José Ignacio Wert. El professor de l’Institut Sòl de Riu d’Alcanar, Tomàs Camacho, destacava que “el model d’immersió lingüística ha funcionat amb èxit els darrers 30 anys i gràcies al qual la nostra societat gaudeix d’un bon nivell d’educació i cohesió social. El manifest també indica que el model actual fa possible el coneixement de les dues llengües oficials, el català i el castellà, a més d’afavorir la cohesió social i la igualtat d’oportunitats.
La concentració l’havia convocat la plataforma Alcanar contra les retallades via facebook i va comptar amb la presència de l’alcalde i diversos regidors del consistori canareu.

Els organitzadors conviden tothom a adherir-se a les signatures contra l’esborrany del ministre Wert a la plana web de Somescola.cat, així com a participar a la concentració que la plataforma d’entitats SomEscola ha convocat per al proper dilluns 10 a la Plaça de l'Ajuntament de Tortosa les 18.30 de la tarda. J.J.BUJ

La Plaça Doctor Fleming, el rogle de Rosa Colell Sancho

La Rosa Colell Sancho, és una canareva nascuda al desembre del 1981 que actualment es troba per uns mesos a Cusco (Perú).

És Llicenciada en Ciències Ambientals i Màster en ordenació i gestió del territori i en Cooperació al desenvolupament.

La Colell, com la coneixen els amics, és una amant de la música que porta 17 anys a la Banda Municipal i a qui li agrada compartir el temps amb els seus amics.

Actualment, la Rosa, que és Tècnic de projectes, està en busca de feina, per això creu que s’han d’apreciar:

“totes aquelles persones que li planten cara a la crisi cada dia i treballen per ser millors en aquestes condicions”

Això no li treu una de les millors virtuts que té, un somriure permanent que s’encomana i s’agraeix sobre tot en aquests temps.

Criada al camp, com molts canareus, li pareix curiosa la paraula “asbargenga”, per això diu que l’ofici de pagès no s’hauria de perdre mai: “Qualsevol ofici artesanal, crec que es la base de la cultura i el saber d’una població. Al nostre poble concretament, m’agradaria que més joves poguessin seguir l’ofici de pagès. He tingut la sort de tenir uns pares que m’han ensenyat a estimar la terra i treballar-la amb orgull i espero poder aprendre una miqueta l’ofici i poder gestionar les finques jo mateixa algun dia”

La Rosa Colell ens conta del seu rogle:

“En aquest cas jo tinc dos rogles preferits al poble. Lo primer, la Plaça Dr. Fleming, on em vaig criar i vaig créixer, recordo especialment dos coses d’allí amb molta tendresa, la primera la botiga de queviures que mons pares hi tenien on sempre hi havia gent i a la qual encara em refereixo quan la gent em pregunta de qui soc filla i l’altra, la impressió i emoció que sempre m’ha provocat veure allí l’altar amb la Mare de Deu del Remei a les festes Quinquennals.

Lo segon rogle per a mi, és la pujada del carrer Sant Miquel, just dalt de tot, allí on assaja la Banda Municipal. Aquest lloc ha estat lligat sempre per a mi a la meva família, els millors amics i al creixement com a persona des de que tinc ús de raó, a  part de que té unes vistes meravelloses!”
  
La Rosa ens envia una foto seua a Cusco, amb la promesa que quan sigui al poble ens n'enviarà una del seu rogle preferit. Disfruteu del seu meravellós somriure.

El carrer de Sant Miquel, el rogle de José Manuel Rebled Corsellas

 

Jose Manuel Rebled Corsellas, conegut popularment com a Rebled, és nascut a Alcanar el 1981, encara que actualment passa la major part del temps a Barcelona. Va cursar a Alcanar el Grau mitjà en gestió administrativa i després va marxar a Barcelona per llicenciar-se en física a la UB on, després de cursar el Màster de nanociència i nanotecnologia, actualment està treballant com a estudiant de doctorat del programa de nanociències i finançat per l'institut de ciència de materials de Barcelona (CSIC).

Jose sempre ha estat molt participatiu en diferents organitzacions del poble; la Banda Municipal de música, el Cor Iúbilo i els Estels del Sud.

Amant de la música i la lectura pensa que “l’ofici” d’educador no s’hauria de perdre mai:

“I per educador incloc mestres, professors i, sobretot, pares. I ho faig en el sentit més ampli de la paraula, no només el de transmetre coneixements, sinó i potser sobretot, el d’ensenyar a pensar i ser crític, especialment en un mateix. En realitat no és un ofici que s’estigue perdent, però si que s’està perdent el seu prestigi i la seua respectabilitat. I és una llàstima, perquè és una feina molt similar a la del pagès. Si un pagès, igual que un educador, no fa bé la seua feina, els fruits no arribaran a ser el que haguessen pogut arribar a ser.”

 
A Rebled li sembla curiosa la paraula argelaga, que abunda per la serra del Montsià on li meravella passejar.

Ens aconsella la lectura de Marvin Harris, un antropòleg nord-americà.

Ens descriu el seu rogle així:

El meu rogle preferit d’Alcanar és la part superior del carrer de Sant Miquel, un carrer amb escales que va del Raval de Sant Isidre al carrer del Mar, on hi assaja la Banda Municipal.

  

En aquell lloc hi vaig passar moltíssimes hores, aprenent música, fent música, i també jugant per la serra amb gent que, encara que el temps i la distància han fet perdre el contacte, considero vells amics.

 
No em puc imaginar com hauria estat la meua vida si els meus germans (que també van ser músics) i els meus pares, no m’haguessen convençut (o obligat) a anar-hi. A part de música, amb el temps, hi vaig aprendre el significat de formar part d’un grup, amb objectius comuns i responsabilitats compartides. La música no m’ha fet guanyar diners, però m’ha donat l’oportunitat de créixer personalment i conèixer gent, tant a la Banda, com al Cor Iúbilo i als Estels del Sud, amb la qual i de la qual he aprés molt. La música en un poble no només és música, sinó també integració i socialització.

A més, considero que és una de les zones amb més encant d’Alcanar, amb el mirador a tocar, els carrers estrets i costeruts, rogles per a un primer bes, una muntanya dins el poble.

Text: Jose Manuel Rebled Corsellas
Fotos: Pere Fibla Biosca

Itineraris per les terres de cruïlla 2012

Passejades pel patrimoni del Montsià i el Baix Maestrat


Xert, El Bellestar, Rossell, Mas de Barcerans, La Sénia, Traiguera, Ulldecona, Sant Mateu, Alcanar, Sant Rafel-El Castell, Penyíscola, Santa Bàrbara

Participa-hi.

Més informació al facebook de Lo Rafal

El Centre Ocupacional i Llar Residència estan d’aniversari

El Centre Ocupacional Alcanar porta més d’un any desenvolupant una pedagogia innovadora d'acompanyament, no dirigida, basada en què és la mateixa persona qui resol els problemes que té. "Això es du a terme mitjançant un treball de drets i deures", explica el director tècnic Josep Vericat. "El principal deure a què es comprometen és el d'estar actius amb l'objectiu de saber-se autogestionar", manifesta Vericat. La proposta és molt ambiciosa, "pretenem ensenyar a pensar i fer", afegeix el director.

Llegiu-ne més a Lo Rafal 114. A punt de sortir!

El carrer Caballé. El rogle de Providència Guimerà Bonet

La senyora Providència Guimerà Bonet va nàixer a Alcanar el 9 d'abril de 1934. Concretament, en un dijous sant. Com a curiositat, hores ans, sa mare es trobava plegant olives. Ella era la més menuda dels quatre fills, tres xiquetes i un xiquet.

És una canareva de tota la vida que des de sempre ha treballat al camp. Quan el seu pare va venir de la guerra ja va sembrar i collir de tot: blat, llenties, guixes, fesols … tota classe de llegums. Com que va patir tant, el seu pare va decidir sembrar de tot. Des de llavors que la senyora Providència recorda estar entre els camps collint i sembrant.

La senyora Providència també és coneguda com la dels Boles. L'origen d'aquest malnom el té el seu iaio. Era un home que li agradava molt el billar. A més, era un pèl trampós. Quan li tocava tirar a ell, amb la mà agafava les boles i les tirava a terra. D'aquestes garrames va nàixer el malnom dels Boles.

Però la nostra roglera té un do molt especial. Cura de gràcia. Des de fa 60 anys, quan li van dir que el tenia, que tracta esguinzos, hematomes i redreça nervis a base de massatges i la seva saliva.

El Rogle de la senyora Providència és la casa on va nàixer. Està al carrer Caballé, número 6. Prop de l'església on hi havia dues moreres i una petita font. Els dos arbres feien de companys de joc a la Providència xiqueta. Quan no tenia ningú amb qui jugar, lligava un cantó de corda al tronc d'una morera i jugava a saltar la corda. També li agradava molt la font, on la gent anava a buscar aigua perquè a les cases no n'hi havia.

Però no tot era jocs i alegria a la vida de la Providència. Recorda que era el temps de la postguerra i que es va patir molt. No hi havia gairebé res i el poc que hi havia era caríssim. Com que el seu pare estava al front, la seva mare va tenir sort de treballar fent feines a dues cases del poble.

També té un record bastant visual de com el seu pare enrastrava i penjava tomaques. De tota la vida, ella ha vist l'entrada de casa seva plena de tomaques penjades. A part, pastaven el seu propi pa, set o vuit per setmana. A la senyora Providència li agradava molt pastar, fer la llevadura i amassar. Després es portaven les masses als dos forns del Camí Ample, el de Roque i el de Culón.

Però, tot i aquells temps, també es divertien. No tenien televisió i hi havia poques ràdios. Per tant, els diumenges la gent més gran jugava a cartes i es jugaven pessetes i cacaus. I, a les festes, s'organitzava el ball del vermut.

Així doncs, la casa del carrer Caballé és molt especial per a la xiqueta dels Boles ja que va viure el temps de gaudir de la infantesa i de treballar sense parar.

Text: Mireia Reverter - Fotos: Sílvia Matamoros

Ruta guiada pels antics molins d'oli d'Alcanar

Veure les fotos Dissabte 19 de maig de 2012. Alcanar. Opciones

Estrenem la secció "Lo Rogle" digital de Lo Rafal

Si vols participar en aquesta secció envia'ns un correu electrònic a lorafal@yahoo.es i demana'ns la plantilla.

Volem que comparteixis amb nosaltres quin és el teu rogle preferit!

No esperis més!

Inauguració del blog de Lo Rafal

Benvolguts lectors i col·laboradors, ja disposem de blog per a publicar la informació de Lo Rafal!

Lo Rafal ja està a les xarxes socials.

Facebook: www.facebook.com/lorafal

Twitter: @lorafal