Entrades populars
-
La secció de Vicent Matamoros i Ramon Adell ara també la podreu consultar al bloc de Lo Rafal. Publicarem les entrevistes senceres i les im... -
Sortida Terres de Cruïlla i CCEF El passat diumenge 20 de setembre vam portar a terme la sortida número 12 del calendari de Terres de ... -
15-08-20: ENTERRAMENT DEL MESTRE D. JOSÉ QUILES SIMÓN RAMON ADELL Sense memòria no hi ha història. Ahir; 15 d’agost, a les 17.15 hores feien... -
Benvolguts lectors i col·laboradors, ja disposem de blog per a publicar la informació de Lo Rafal! Lo Rafal ja està a les xarxes social... -
Una de les coses bones de tele-treballar i tornar a viure al poble és poder menjar cada diumenge paella a casa mons pares. Quan, l’alt...
-
La nostra protagonista avui del rogle digital és Evelyn Sanz Aguirre, una canareva nascuda l'any 1981. De somriure contagiós, sempre s... -
Este cap de setmana passat va celebrar-se a Vinebre el IV Premi Ribera d’Ebre de Poesia Recitada , on vaig participar en dos poemes: “Mirall... -
ITINERARIS PER LES TERRES DE CRUÏLLA 14 D’AGOST, DIMECRES Les Cases d’Alcanar 5. La vida marinera a les Cases d’Alcanar ... -
Maria del Mar, Mar , és una canareva coneguda i estimada per molts. Nascuda el febrer de 1975, és llicenciada en Història per la URV i ... -
Joaquim, Ximet per a amics i coneguts, és nascut el dia 11 de Juliol del 81. Actualment exerceix com advocat. És soci i fundador del despat...
La Plaça Doctor Fleming, el rogle de Rosa Colell Sancho
La Rosa Colell Sancho, és una canareva nascuda al desembre
del 1981 que actualment es troba per uns mesos a Cusco (Perú).
És Llicenciada en Ciències Ambientals i Màster en
ordenació i gestió del territori i en Cooperació al desenvolupament.
La Colell, com la coneixen els amics, és una amant de la música
que porta 17 anys a la Banda Municipal i a qui li agrada compartir el temps amb
els seus amics.
Actualment, la Rosa, que és Tècnic de projectes, està en
busca de feina, per això creu que s’han d’apreciar:
“totes aquelles
persones que li planten cara a la crisi cada dia i treballen per ser millors en
aquestes condicions”
Això no li treu una de les millors virtuts que té, un somriure
permanent que s’encomana i s’agraeix sobre tot en aquests temps.
Criada al camp, com molts canareus, li pareix curiosa la paraula
“asbargenga”, per això diu que l’ofici
de pagès no s’hauria de perdre mai: “Qualsevol
ofici artesanal, crec que es la base de la cultura i el saber d’una població.
Al nostre poble concretament, m’agradaria que més joves poguessin seguir l’ofici
de pagès. He tingut la sort de tenir uns pares que m’han ensenyat a estimar la
terra i treballar-la amb orgull i espero poder aprendre una miqueta l’ofici i
poder gestionar les finques jo mateixa algun dia”
La Rosa Colell ens conta del seu rogle:
“En aquest cas jo tinc dos rogles preferits al poble. Lo primer, la Plaça
Dr. Fleming, on em vaig criar i vaig créixer, recordo especialment dos coses
d’allí amb molta tendresa, la primera la botiga de queviures que mons pares hi
tenien on sempre hi havia gent i a la qual encara em refereixo quan la gent em
pregunta de qui soc filla i l’altra, la impressió i emoció que sempre m’ha
provocat veure allí l’altar amb la Mare de Deu del Remei a les festes
Quinquennals.
La Rosa ens envia una foto seua a Cusco, amb la promesa que quan sigui al poble ens n'enviarà una del seu rogle preferit. Disfruteu del seu meravellós somriure.
Tag :
lo rogle,