Entrades populars
-
La secció de Vicent Matamoros i Ramon Adell ara també la podreu consultar al bloc de Lo Rafal. Publicarem les entrevistes senceres i les im... -
Benvolguts lectors i col·laboradors, ja disposem de blog per a publicar la informació de Lo Rafal! Lo Rafal ja està a les xarxes social... -
15-08-20: ENTERRAMENT DEL MESTRE D. JOSÉ QUILES SIMÓN RAMON ADELL Sense memòria no hi ha història. Ahir; 15 d’agost, a les 17.15 hores feien... -
Sortida Terres de Cruïlla i CCEF El passat diumenge 20 de setembre vam portar a terme la sortida número 12 del calendari de Terres de ... -
La nostra protagonista avui del rogle digital és Evelyn Sanz Aguirre, una canareva nascuda l'any 1981. De somriure contagiós, sempre s... -
ITINERARIS PER LES TERRES DE CRUÏLLA 14 D’AGOST, DIMECRES Les Cases d’Alcanar 5. La vida marinera a les Cases d’Alcanar ... -
Una de les coses bones de tele-treballar i tornar a viure al poble és poder menjar cada diumenge paella a casa mons pares. Quan, l’alt...
-
Maria del Mar, Mar , és una canareva coneguda i estimada per molts. Nascuda el febrer de 1975, és llicenciada en Història per la URV i ... -
Este cap de setmana passat va celebrar-se a Vinebre el IV Premi Ribera d’Ebre de Poesia Recitada , on vaig participar en dos poemes: “Mirall... -
Joaquim, Ximet per a amics i coneguts, és nascut el dia 11 de Juliol del 81. Actualment exerceix com advocat. És soci i fundador del despat...
El carrer de Sant Miquel, el rogle de José Manuel Rebled Corsellas
Jose Manuel Rebled Corsellas, conegut popularment com a Rebled,
és nascut a Alcanar el 1981, encara que actualment passa la major part
del temps a Barcelona. Va cursar a Alcanar el Grau mitjà en gestió
administrativa i després va marxar a Barcelona per llicenciar-se en
física a la UB on, després de cursar el Màster de nanociència i
nanotecnologia, actualment està treballant com a estudiant de doctorat
del programa de nanociències i finançat per l'institut de ciència de materials de Barcelona (CSIC).Jose sempre ha estat molt participatiu en diferents organitzacions del poble; la Banda Municipal de música, el Cor Iúbilo i els Estels del Sud.
Amant de la música i la lectura pensa que “l’ofici” d’educador no s’hauria de perdre mai:
“I
per educador incloc mestres, professors i, sobretot, pares. I ho faig
en el sentit més ampli de la paraula, no només el de transmetre
coneixements, sinó i potser sobretot, el d’ensenyar a pensar i ser
crític, especialment en un mateix. En realitat no és un ofici que
s’estigue perdent, però si que s’està perdent el seu prestigi i la seua
respectabilitat. I és una llàstima, perquè és una feina molt similar a
la del pagès. Si un pagès, igual que un educador, no fa bé la seua
feina, els fruits no arribaran a ser el que haguessen pogut arribar a
ser.”
A Rebled li sembla curiosa la paraula argelaga, que abunda per la serra del Montsià on li meravella passejar.
Ens aconsella la lectura de Marvin Harris, un antropòleg nord-americà.
Ens descriu el seu rogle així:
El
meu rogle preferit d’Alcanar és la part superior del carrer de Sant
Miquel, un carrer amb escales que va del Raval de Sant Isidre al carrer
del Mar, on hi assaja la Banda Municipal.
En aquell lloc hi vaig passar moltíssimes hores, aprenent música, fent música, i també jugant per la serra amb gent que, encara que el temps i la distància han fet perdre el contacte, considero vells amics.
No
em puc imaginar com hauria estat la meua vida si els meus germans (que
també van ser músics) i els meus pares, no m’haguessen convençut (o
obligat) a anar-hi. A part de música, amb el temps, hi vaig aprendre el
significat de formar part d’un grup, amb objectius comuns i
responsabilitats compartides. La música no m’ha fet guanyar diners, però
m’ha donat l’oportunitat de créixer personalment i conèixer gent, tant a
la Banda, com al Cor Iúbilo i als Estels del Sud, amb la qual i de la
qual he aprés molt. La música en un poble no només és música, sinó també
integració i socialització.
A
més, considero que és una de les zones amb més encant d’Alcanar, amb el
mirador a tocar, els carrers estrets i costeruts, rogles per a un
primer bes, una muntanya dins el poble.
Text: Jose Manuel Rebled Corsellas
Fotos: Pere Fibla Biosca
Fotos: Pere Fibla Biosca
Tag :
lo rogle,