La nostra protagonista avui del rogle digital és Evelyn Sanz Aguirre, una canareva nascuda l'any 1981. De somriure contagiós, sempre sorprèn amb amor i afecte a familiars, amics i coneguts. No li costa fer una forta abraçada i transmetre alegria quan saluda. Ella, com molts dels joves de la quinta del 1.999, també any de Quinquennals, va fer vida a fora del poble, però confessa: “A pesar d’haver anat a viure a grans ciutats, l’enyorança pot amb mi”.
També li agraden les “manualitats, cantar i escolta bona música”
L'Evelyn ens recomana llegir a “Paulo Coelho, amb el seu llibre 'Verónica decide morir' o 'Once minutos', per a mi els millors llibres”. Evelyn pensa que mai haurien de desaparèixer “Els artesans. L’artesania 'amb les mans' és una professió que dia a dia es perd, i que realment crec que és molt més bonic veure una 'cadira' feta per un artesà que no una que ha estat feta en cadena. És un art.”
Li pareix curiosa la paraula “Carmanyola (que 'em va costar lo meu averiguar què significava')”
Ens descriu el seu rogle amb aquest sentiment:
“El meu rogle preferit és: 'les 99 escales del mirador' que hi havien abans. Podia pujar-les dos o tres vegades al dia per anar a veure a l’amiga que vivia allí dalt.
Recordo que, quan les pujava, les contava una a una, encara que ja sabia que a l'arribar a dalt de tot n’hi havien 99 justes.
El pujar-les em recordava el temps viscut al barri, on vaig disfrutar d’una bona infància, amb bons veïns i bons amics.
Un cop van restaurar les últimes escales, van deixar d’haver-ne 99, per a que passessin de 100, i llavors...ja no era el mateix.
Ara, el veure les escales pintades amb paraules curioses, ho fa un lloc bonic a la vista i interessant”
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada