Google+
Posted by : Associació Cultural Lo Rafal dimecres, 14 de gener de 2015

Xavier, Xavi per als amics, és un canareu que s’ha esforçat molt per a tindre un llarg i complet currículum. Actualment és el Coordinador General de la Diputació de Barcelona, ciutat on hi resideix habitualment. També treballa de professor associat al Departament de Dret Públic de la Universitat Rovira i Virgili.

És doctorand en dret per la Universitat Autònoma de Barcelona, i, funcionari d’administració local amb habilitació de caràcter estatal com a secretari d’entrada i secretari-interventor. Ha cursat diversos màsters i postgraus relacionats amb la gestió pública, el dret local i l’urbanístic i és també advocat de l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Tarragona.


Xavi ha estat sempre vinculat al poble, participant en diverses entitats socials, culturals i esportives. Li agrada “llegir, caminar, ajudar a casa en l’ofici de la pagesia...”.

Nascut a Alcanar el 14 de desembre de 1980, ens aconsella seguir al “President Enric Prat de la Riba (1870-1917), anomenat al seu temps com "el seny ordenador de Catalunya”. Un polític i un jurista amb altura de mires, clau en la nostra història nacional. Un home d’estat, que es va proposar la construcció del país modern que tenia al cap, i en molt bona part ho va aconseguir, sense gaires recursos econòmics però amb molt talent. La Catalunya d’avui li és enormement deutora”.

A Xavi li pareix curiosa la paraula “Aixumara” i creu que l’ofici de pagès no s’hauria de perdre mai: “Alguns tenen interès en aconseguir implícitament una crisi sistemàtica de la pagesia que si mai es culmina ens donarem compte massa tard de l’immens error. Crec i estimo la pagesia. A ella, i a l’esforç dels meus pares exercint-la, els hi dec moltes coses de la meua vida”.

Així ens descriu el seu rogle:
“El meu rogle preferit és l’actual Plaça Lluís Companys i el seu entorn més immediat. Allí hi he passat molts anys de la meua vida. A la primera infantesa, i de la ma de mon germà, quan era encara el camp de futbol municipal. Després, a l’adolescència, quan va passar a ser un parc amb una gran plaça on hi fèiem cap la gent de l’entorn, allí vaig conrear moltes amistats en un ambient molt sa, molt de poble. Recordo molt el pavelló multi usos vell. Després ja al pavelló poliesportiu de nova construcció, on hi he passat manta hores jugant a bàdminton i fent esport en general. A més, l’entorn del parc, era el camí que seguia diàriament per anar primer a les escoles noves i després a l’institut. D’aquest rogle, per la proximitat també a la meua estimada Carretera Nova, en recordo els millors anys d’infantesa i d’adolescència. Encara avui quan hi passo evoco multitud d’imatges viscudes”.

Leave a Reply

Subscribe to Posts | Subscribe to Comments

- Copyright © Lo Rafal - Tots els drets reservats - Tecnologia de Blogger - Designed by Styler and Johanes Djogan -