La Rosa Colell Sancho, és una canareva nascuda al desembre
del 1981 que actualment es troba per uns mesos a Cusco (Perú).
És Llicenciada en Ciències Ambientals i Màster en
ordenació i gestió del territori i en Cooperació al desenvolupament.
La Colell, com la coneixen els amics, és una amant de la música
que porta 17 anys a la Banda Municipal i a qui li agrada compartir el temps amb
els seus amics.
Actualment, la Rosa, que és Tècnic de projectes, està en
busca de feina, per això creu que s’han d’apreciar:
“totes aquelles
persones que li planten cara a la crisi cada dia i treballen per ser millors en
aquestes condicions”
Això no li treu una de les millors virtuts que té, un somriure
permanent que s’encomana i s’agraeix sobre tot en aquests temps.
Criada al camp, com molts canareus, li pareix curiosa la paraula
“asbargenga”, per això diu que l’ofici
de pagès no s’hauria de perdre mai: “Qualsevol
ofici artesanal, crec que es la base de la cultura i el saber d’una població.
Al nostre poble concretament, m’agradaria que més joves poguessin seguir l’ofici
de pagès. He tingut la sort de tenir uns pares que m’han ensenyat a estimar la
terra i treballar-la amb orgull i espero poder aprendre una miqueta l’ofici i
poder gestionar les finques jo mateixa algun dia”
La Rosa Colell ens conta del seu rogle:
“En aquest cas jo tinc dos rogles preferits al poble. Lo primer, la Plaça
Dr. Fleming, on em vaig criar i vaig créixer, recordo especialment dos coses
d’allí amb molta tendresa, la primera la botiga de queviures que mons pares hi
tenien on sempre hi havia gent i a la qual encara em refereixo quan la gent em
pregunta de qui soc filla i l’altra, la impressió i emoció que sempre m’ha
provocat veure allí l’altar amb la Mare de Deu del Remei a les festes
Quinquennals.
Lo segon rogle per a mi, és la pujada del carrer Sant Miquel, just dalt de
tot, allí on assaja la Banda Municipal. Aquest lloc ha estat lligat sempre per
a mi a la meva família, els millors amics i al creixement com a persona des de
que tinc ús de raó, a part de que té
unes vistes meravelloses!”
La Rosa ens envia una foto seua a Cusco, amb la promesa que quan sigui al poble ens n'enviarà una del seu rogle preferit. Disfruteu del seu meravellós somriure.
